Què pot ser una Felicitat petita?
Conduir per una carretera secundària, sense pressa, acompanyat de la persona que estimes, i, després d'un revolt, trobar-te un mar verd d'espigues i el so de les onades mogudes pel vent, a l'Empordà, per exemple, un dos de maig.
Aquesta foto m'ha fet pensar en "Who has seen the wind", la novel·la més coneguda del canadenc W.O. Mitchell.
ResponEliminaO "The grass is singing", de Doris Lessing.
ResponElimina:)
ResponEliminaAquest any veure un sembrat de més d'un pam d'alçada ÉS una gran felicitat.
ResponEliminaAnirà cara la palla!
O estar a Piacenza, també el 2 de maig, amb la persona que estimes
ResponEliminaD'Empordà, només n'hi ha un
ResponEliminaUna felicitat petita és trobar un missatge més al teu post. Algú et llegeix i algú et comunica.
ResponEliminaSalutacions.
Comparteixo totalment la idea de les petites felicitats. A còpia de petits plaers es troba la FELICITAT.
ResponEliminaSens dubte ho es i no pas petita.
ResponEliminael teu post m'ha transportat a les vacances que vaig ara fara 3 anys!
ResponEliminamolt relaxant això d'anar per carreteres secundàries, sense gaire trànsit, ni pressa i gaudint del paisatge...
aisss