Pàgines

▼

08 de maig 2008

Felicitats petites (43): el so verd


Què pot ser una Felicitat petita?

Conduir per una carretera secundària, sense pressa, acompanyat de la persona que estimes, i, després d'un revolt, trobar-te un mar verd d'espigues i el so de les onades mogudes pel vent, a l'Empordà, per exemple, un dos de maig.
at

10 comentaris:

  1. Anònim8 de maig del 2008, a les 8:11

    Aquesta foto m'ha fet pensar en "Who has seen the wind", la novel·la més coneguda del canadenc W.O. Mitchell.

    ResponElimina
  2. Anònim8 de maig del 2008, a les 8:11

    O "The grass is singing", de Doris Lessing.

    ResponElimina
  3. bajoqueta8 de maig del 2008, a les 9:10

    :)

    ResponElimina
  4. núria8 de maig del 2008, a les 9:33

    Aquest any veure un sembrat de més d'un pam d'alçada ÉS una gran felicitat.
    Anirà cara la palla!

    ResponElimina
  5. Ferdinand8 de maig del 2008, a les 13:29

    O estar a Piacenza, també el 2 de maig, amb la persona que estimes

    ResponElimina
  6. Teresa Bosch8 de maig del 2008, a les 15:08

    D'Empordà, només n'hi ha un

    ResponElimina
  7. Delfica8 de maig del 2008, a les 20:33

    Una felicitat petita és trobar un missatge més al teu post. Algú et llegeix i algú et comunica.
    Salutacions.

    ResponElimina
  8. Laia8 de maig del 2008, a les 23:31

    Comparteixo totalment la idea de les petites felicitats. A còpia de petits plaers es troba la FELICITAT.

    ResponElimina
  9. Striper9 de maig del 2008, a les 7:33

    Sens dubte ho es i no pas petita.

    ResponElimina
  10. 2Rodes11 de maig del 2008, a les 20:02

    el teu post m'ha transportat a les vacances que vaig ara fara 3 anys!
    molt relaxant això d'anar per carreteres secundàries, sense gaire trànsit, ni pressa i gaudint del paisatge...

    aisss

    ResponElimina