el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
15 de maig 2008
No em sento estranya
No em sento estranya, no em veig diferent; només una nota de color al teu costat verd.
Els Verds: Si tots nosaltres fossim pintors, ens barallaríem per traure dels teus pètals la rojor de la vida, i immortalitzar-la amb febrils pinzellades de neguits de cirerers i metàfores agosarades de sangs desbocades.
El Vermell: Si jo fos escrivent, parlaria d'un poble de vil.latants esbelts i de positures quietes, sols mòbils per la gràcia del vent, contaria com omple el vostre to verd tota la contrada que albiren els meus ulls de mística solitària i com inspiren a la meva solitud mots que tenen el color esperança de la vostra bellesa uniforme.
Els Verds--- Si nosaltres fossim estetes, sols et contemplaríem a tu, la singularitat quan té magnificències és un pòsit on s'adormen de plaer els ulls de la majoria.
El Vermell--- Si jo fos un immigrant i em trobes una recepció tan pacífica i suggerent com la vostra, creuria estar al paradís dels esperits de les flors, perquè és en la nostra patria immortalitzada on es pot contemplar un món bell, dolç i ple d'una solidaritat amb les diferències, inexplicable en altres animals racionals o no.
Els Verds--- Bé, esperem que algú prengui nota i, entengui que tu aprens de nosaltres i no caus en la egolatria de la teva brillant singularitat, i que nosaltres no abusem (com fer-ho bella rosella), de la nostra clara majoria d'èssers naturals de transparències verdes i respirs de natura.
El vermell---Una dolça salutació a tota la creació en plena i diem trenta-tres que ens faran una foto.
Els verds i el vermell
ResponEliminaEls Verds: Si tots nosaltres fossim pintors, ens barallaríem per traure dels teus pètals la rojor de la vida, i immortalitzar-la amb febrils pinzellades de neguits de cirerers i metàfores agosarades de sangs desbocades.
El Vermell: Si jo fos escrivent, parlaria d'un poble de vil.latants esbelts i de positures quietes, sols mòbils per la gràcia del vent, contaria com omple el vostre to verd tota la contrada que albiren els meus ulls de mística solitària i com inspiren a la meva solitud mots que tenen el color esperança de la vostra bellesa uniforme.
Els Verds--- Si nosaltres fossim estetes, sols et contemplaríem a tu, la singularitat quan té magnificències és un pòsit on s'adormen de plaer els ulls de la majoria.
El Vermell--- Si jo fos un immigrant i em trobes una recepció tan pacífica i suggerent com la vostra, creuria estar al paradís dels esperits de les flors, perquè és en la nostra patria immortalitzada on es pot contemplar un món bell, dolç i ple
d'una solidaritat amb les diferències, inexplicable en altres animals racionals o no.
Els Verds--- Bé, esperem que algú prengui nota i, entengui que tu aprens de nosaltres i no caus en la egolatria de la teva brillant singularitat, i que nosaltres no abusem (com fer-ho bella rosella), de la nostra clara majoria d'èssers naturals de transparències verdes i respirs de natura.
El vermell---Una dolça salutació a tota la creació en plena i diem trenta-tres que ens faran una foto.
A. Guiu
bonic contrast, en la diferencia, és troba la bellesa.
ResponEliminaPetons maco.