Gràcies al Duet de contes, la Mercè Domènech i la Dora Martí, per llegir contes del llibre i explicar-ne alguns... de memòria! I si no n'hi hagués prou amb aquest excel·lent i emotiu regal, el Duet de contes també m'ha obsequiat amb un nou trapezista que serà un bon amic d'acrobàcies del meu petit company. Gràcies de nou; ja us porto al cor.
Per a fer més inoblidable la vetllada, vaig comptar amb la presència de diversos amics i amigues del blog, alguns dels quals van venir de molt lluny expressament per coneixe'm, com ara l'Arare, l'Ester Suriñach, el Josep Maria Sansalvador i la Laia.
Estic impressionat i encara no he pait del tot tantes emocions, sobretot després de trobar-me amb una paisatges que properament us aniré oferint.
La vostra empremta encara es llegeix a la nostra platja. Fins el proper llevant.
ResponEliminaUn vespre de sensacions intenses. La blogosfera, els jocs literaris, els "qüentos" d'en Jesús, la presentació, el singular local de la Fundació Planells, conèixer persones de carn i ossos ... És una experiència real que té l'origen en un món virtual. És allò que canten els Antònia Font : "Dins es món que m'he inventat tot se mou a total realitat ..."
ResponEliminaActes així són la quadratura del cercle. I et fan adonar que el món és petitó, petitó ...
Torneu aviat !
Quina vetllada més agradable i interessant.
ResponEliminaTot canvia quan les persones virtuals passen a tenir cara, ulls , emocions, sentiments i riatlles reals.
Records a la Maite, que no es va acabar el tiramisú. Jo sí i la balança ho sap. :-)
I per cert, Josep M., que m'encanten els Antònia Font.
A veure quan es tornen a creuar les nostres vides...
Una abraçada per a tots dos.
Dins es món que m'he inventat tot se mou a total realitat. Quin capvespre més bonic. Vaig gaudir molt de la presentació.Em va agradar moltissim el mural dels trapezistes i la lectura de MEMÒRIA dels contes.Per cert, el millor el que vas llegir tú amb accent del camp de Tarragona.
ResponEliminaJ.M Sansalvador: Què n'és de petit. Qui ho havia de dir!!!!
Per cert, molt xula la foto, encara que porti el llibre girat, jejeje. Una abraçada.
Escriure un comentari a un post de fa dos anys és com llençar un missatge dins d'una botella al mar?
ResponEliminaNomés vull manifestar la meva tristor en saber que la Fundació Àngel Planells ha hagut de cessar les seves activitats.