Remenant per les golfes a casa dels teus pares trobes vells records, companys d'antigues lectures que, d'una manera o altra, t'han acompanyat sempre.
En aquest TBO, a més, hi apareix una frase que jo li devia escriure a ma padrina, que no hi sentia gaire, per dir-li a quin joc volia jugar.
Petits detalls d'història.
Quines 5 pessetes més ben aprofitades.
El TBO la familia ulises quins records.
ResponEliminaRecordo els diumenges amb el pare anar a buscar el diari i de vegades queia algun petit còmic o TBO...
ResponEliminaJeje, jo llegia el Patufet, i a més a més els vaig descobrir quan feia anys que estaven a un prestatge de casa :(
ResponEliminaEls meus pares en tenen a casa! A vegades me'ls miro de tant en tant, al igual que faig també amb els seus llibres de lectura de quan tenien la meva edat :D
ResponEliminaJo en parlo del TBO i del Patufet molts cops a Lletres Ebrenques. També de Cavall fort, quina gran revista!
ResponEliminala meva padrina, quan anava a Lleida (que en aquells temps no era gaire sovint) me'n duia sempre un. En tenia una gran capça plena i de tant en tant m'asseia i els anava repassant. Suposo que amb el TBO vaig començar a estimar la lectura.
ResponEliminaReivindico que ara els comics porten molts menys historietes que avans. Hi ha molta publicitat i altres coses per omplir, això si.
A mi m'agradava Josechu el Vasco i la secció d'invents de Franz Copenhague, d'aquí la frase pitjor que un invent del TBO.
ResponEliminaooo que records mes bonics et venen al cap quan et paseges per casa els pares o en el meu cas casa l'avia
ResponEliminaJo sóc subscriptora de Cavall Fort des dels 8 anys. I en tinc 41! Ara és el meu fill qui llegeix la revista. I així, de generació en generació. Pèrò el tebeo tenia el seu què i també el compràvem.
ResponEliminaEls meus records són molt antics. Només us diré que quan jo el compraba a la llibreria López, al costat del Palau del Bisbe, valia 60 cèntims de pesseta. El meu dibuixant preferit era Coll. Estic parlant del any 1950.
ResponEliminaOstres, quan de temps!!! Jo n'havia llegit de petit, eren del meu avi i estaven mig esgrogueits, no en tinc ni idea d'on van anar a parar.
ResponEliminaEl TBO en castellà i el Cavall Fort, l'Infantil i el Tretzevents en català. Així vam començar a llegir tota una generació.
ResponEliminaAl TBO hi havia una secció que m'agradava molt i molt : "De todo un poco".
Això és exactament el que avui són els blocs : de todo un poco.
Jo també sóc dels que han crescut amb Cavall Fort.
ResponEliminaVisca N'Ot el bruixot!