el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
El millor dels ports és el castell construït per mans de somnis de nens, els millor dels ports són les petjades que pensen en la infinitut blava de l'altre costat de la esplendent catifa blava, el millor dels ports és la tovallola on pren el sol l'humanitat amant del firmament, el millor dels ports és la sorra que xafen dos peus àgils que tenen les mans agafades per l'agulla infinita de l'amor, el millor dels ports és on arriben les ones repetidament, perennenement, eternament i redundantment per escriure versos amb babes salades i miratges dolços per als ulls que les reben amb le fotografies del cor.
Posdata: Les ones van al lloc més plaent per als humans, la riba color crema o de pell de pedra que és tota platja i que es divisa des dels espadats dels ulls, per fer infinitament bella la infinita arribada d'aquests sucres mòbils d'aigua que trenquen contra les humides estances de tots els castells de sorra que hem construït amb les mans de nen o amb els somnis d'humans.
Veure com es mouen les ones és un exercici tant sà i relaxant....
ResponEliminaO recomençar eternament... talment les onades.
ResponEliminaPerò no és arribar, és gaudir del viatge.
ResponEliminaQui diu que no van enlloc???
ResponEliminaExacte Núria, has pensat el que he pensat jo.
ResponEliminaEL MILLOR DELS PORTS
El millor dels ports
és el castell construït
per mans de somnis de nens,
els millor dels ports
són les petjades que pensen
en la infinitut blava
de l'altre costat de la esplendent catifa blava,
el millor dels ports
és la tovallola on pren el sol
l'humanitat amant del firmament,
el millor dels ports és la sorra
que xafen dos peus àgils
que tenen les mans agafades
per l'agulla infinita de l'amor,
el millor dels ports
és on arriben les ones
repetidament, perennenement, eternament i redundantment
per escriure versos amb babes salades i miratges dolços
per als ulls que les reben
amb le fotografies del cor.
Posdata: Les ones van al lloc més plaent per als humans, la riba color crema o de pell de pedra que és tota platja i que es divisa des dels espadats dels ulls, per fer infinitament bella la infinita arribada d'aquests sucres mòbils d'aigua que trenquen contra les humides estances de tots els castells de sorra que hem construït amb les mans de nen o amb els somnis d'humans.
A. Guiu.
Pero tenan el seu ritme.
ResponEliminaSí que van enlloc: a acaronar la sorra sobre la que dibuixem animals, paisatges i altres somnis impossibles.
ResponEliminaUna abraçada!
Una foto preciosa que em recorda que aquest any, pel mal temps, encara no he anat a la platja...
ResponEliminaEl que més m 'inspira la foto i la teva frase és el mateix que a Noves Flors. Recomeçar sempre, i si pot ser amb la mateixa bellesa que elles.
ResponEliminaEs desdibuixen en elles mateixes, es desgasten i desapareixen de sota la sorra.
ResponEliminaLlegint aquest post he sentit com si jo fos les onades. Bellament escrit!
ResponElimina