el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
L'acció del home acostuma a malmetre el paisatge, potser l'única excepció siguin els marges. Quina tristessa veure un marge que es desfà pedra a pedra! Fa uns anys, recorrent el país amb uns amics de Bèlgica que es van enamorar dels marges, es meravellaven de la seva bellesa.
L'acció del home acostuma a malmetre el paisatge, potser l'única excepció siguin els marges.
ResponEliminaQuina tristessa veure un marge que es desfà pedra a pedra!
Fa uns anys, recorrent el país amb uns amics de Bèlgica que es van enamorar dels marges, es meravellaven de la seva bellesa.
i les ganes de sobreviure malgrat tot.
ResponEliminaal Vallès tenim uns marges de pedra seca que inspiren als poetes.
ResponEliminauna abraçada