Fragment del poema “Temps de tot “ de Joan Giné Masdeu
(Priorat meu, no ens rendirem)
No em diguis ja:
la vinya és morta.
El cel s’obri i badalla
i la lluna és veu torta,
ai! si el vostre esperit
s’adorm
i l’oreig s’abat
i engoleix la porta.
No em diguis ja:
la vinya és morta.
que el meu cor
amb pluja trista
es
fondria
en temps de tot.
la vinya és morta.
El cel s’obri i badalla
i la lluna és veu torta,
ai! si el vostre esperit
s’adorm
i l’oreig s’abat
i engoleix la porta.
No em diguis ja:
la vinya és morta.
que el meu cor
amb pluja trista
es
fondria
en temps de tot.
Suposo que terra de bons escritoptors com terra de bons vins que la terra fa caracter i escola.
ResponEliminaI bona gent també, que jo tinc bona amistat amb gent que viu a Valls d'origen d'algun poblet del Priorat: generositat, amabilitat i un punt d'alegria. Han marxat del seu poble 8no tenien altre remei)però sempre hi deixen arrels.
ResponElimina