el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
19 de juny 2008
Felicitats petites (49)
No és estrany tenir por de vegades, o sentir-te perdut davant la incertesa del camí. Per això, una Felicitat petita de les grosses és comptar amb algú que et doni la mà, tot i que potser estigui tan perdut com tu.
És un d'aquests detalls que són d'agrair i que fan que la vida valgui la pena quan tens algú a la vora perquè t'ajudi en els moments difícils. Per desgràcia són poques vegades que es viuen aquests moments i poques les persones que saps que sempre estaran allà, per això són un tresor.
Aquests nens podran proporcionar molta felicitat, encara que també algunes decepcions. Depèn de com en siguin de valents.
ResponEliminaEl bo d'un camí ple d'incerteses es que si hi ha moltes felicitats petites podem aconseguir que tot una sigui ben gran.
ResponEliminaI si a més ho compartim de la mà dels amics i tots aquells a qui estimem, llavors molt millor encara.
Quanta raó tens, sentir que algú et dona la mà, simplement, una gran felicitat petita :)
ResponEliminaQue et donin una mà en un moment de terminat... pot fer molt!
ResponEliminaQuanta raó...
ResponEliminaSí, sí...
ResponEliminadoncs si de la ma es veu millor el cami.
ResponEliminaÉs un d'aquests detalls que són d'agrair i que fan que la vida valgui la pena quan tens algú a la vora perquè t'ajudi en els moments difícils. Per desgràcia són poques vegades que es viuen aquests moments i poques les persones que saps que sempre estaran allà, per això són un tresor.
ResponEliminaM'has fet donar compte que esperem més que ens la donen que donar-la
ResponElimina