Quan érem xiquets tots teníem herois de paper, que s'han anat esgrogueint amb el pas dels anys, com aquest Flash Gordon que viu a les golfes de casa dels meus pares.Aquest llibre és especial per a mi perquè me'l van regalar els "madrilenyos" que cada estiu venien al pis de dalt. La mare era de Cornudella, però va marxar a Madrid de joveneta. Allí es va casar i cada estiu tornava al poble, acompanyada de la família. Jo els esperava amb ànsia, perquè amb la filla petita érem inseparables i ens aveníem molt, i puc dir amb satisfacció que encara ens uneix una relació especial, d'aquelles que es forgen amb la tendresa dels pocs anys i duren tota la vida.
Quants herois tenen un poder així?
Uuuuao! que maco, jo tamè tinc records aixi, i la veritat que si, que son molt especials, de fet tinc una caixa plena de contes que em regalava un amic de la familia, i és com un tresor per mi.
ResponEliminaGracies per compartir això Jesus.
Petonets maco, bon cap de setmana.
aquest records son petits grans tresors quant els retrobes.
ResponEliminaJo recordo els matins de diumenge en sortir de missa, passar per l'estanc a comprar el Jabato o el Capitan Trueno, em sap greu no haver valorat guardar-los, ara quedo bocabadat en veure'ls als mercats d'antiguitats i segona mà
ResponEliminaPer imperatiu generacional, els meus herois són Mortadelo i Filemón. Potser més barroers, menys romàntics, però formen part de la meva vida des dels 4 o 5 anys i els dec una gran aportació al meu bagatge cultural. A més, el dibuix és fantàstic. Els conservo i me'ls he llegit tantes vegades que em sé molt fragments de memòria.
ResponEliminaEi hola, ja he llegit el què m'has deixat al bloc, però la veritat és que no sé us referiu en Jordi i tu. Bé ja ens veurem a la fira.
ResponEliminaJo sóc més, per l'edat, de tintin, astèrix però sobretot de Massagran... encara recordo gairebé tots els còmics, i el "tripallocabipaseca", la salutació d'una de les tribus de l'àfrica que va visitar en una ocasió en Massagran.
ResponEliminaMerci pel comentari al bloc. Ha estat un plaer llegir i poder opinar, i ser acceptat (l'inafable Ibañez m'ha censurat i ja no em deixa comentar-lo).
De petita, petita, no m'agradava massa et TBO, ho reconec i ara quedo com una inculta, és així. El cavall fort va ser tot un decobriment, En Jep i Fidel m'encantaven.El còmic em va començar a agradar de veritat amb una vessant més còmica i "antisistema". A l'institut cadascú portava algun còmic que ens el passàvem els uns als altres però a l'hora de classe. La gràcia era que no t'enxanpessin. Així llegíem Forges, Mafalda, Bonvi, Charlie Brown... i a COU vàrem acabar amb 1994 o el còmix internacional. Quins temps!
ResponElimina