Tots sabem quina mena de dades cal posar quan et demanen un currículum. Fets concrets, mèrits més o menys exagerats, diplomes emesos per organismes oficials. Però caldria anar construint una altra mena de currículum, on detallar-hi tots aquells bagatges dels quan ens sentim veritablement orgullosos, que demostren amb un sentit més humà qui som. En aquest segon currículum hi puc afegir l'honor que m'hagin dedicat un poema. I si això fos poca cosa, al costat d'una figura com Gerard Vergés.
Gràcies Mamífer.
Doncs si que es tot un honor que et dediquin un poema.
ResponEliminaQuina sort que et dediquen un poema! I a més tan bonic! Sens dubte el currículum no oficial és més interessant que l'oficial.
ResponEliminaApa, quina envegica, quina alegria, et pots sentir ben orgullòs, i és que t'ho mereixes...
ResponEliminaÉs un honor perquè valora la pròpia obra i en fa un poema: "Era com un brindis de foc petit entre el joc dels muts".I així va descrivint els contes... Que bonic i bonic també que ho vulguis compartir amb naltros.
ResponEliminaA Josep Igual
ResponEliminaPloma de dents vampíriques,
a la butxaca llunes barrejades
amb algo de ginebra i ressureccions d'estel exilats,
a la mirada trencadissos vidres
que donen a l'infinit també trencadís i de retruc més sublim,
sota el cor el sarcasme dolç
d'aquell poeta bo en el bon sentit de la paraula i dolent en el sentit dolent de l'enveja,
Igual que igual que la resta d' escrivents seguim el rastre
d'aquella lloba d'ombra roja,
però més ell que ningú a les vores de l'Ebre ha sabut fer amistança en la paraula i fer-li fer acrobàcies genials sota el context immens de la seva poesia.
Albert Guiu.
Fe d'errades:
ResponEliminaigual que igual la resta d'escrivents...
EL poema que t'ha dedicat Igual és molt bo, com la seva poesia i com la seva persona. A mi aquest tipus em sembla un crack en molts aspectes.
Estic d'acord, Albert
ResponElimina