el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Pàgines
▼
01 de juliol 2008
Carrers estrets
Què fa que els carrers semblin estrets?
La distància entre les cases o el nostre punt de vista?
jo visco en un carrer estret segons la gent, per mi es el carrer mes ample del mon No hi ha gratacels, ni transit, ni semafors, i passejen turistes despistats... Per no tenir no tenim ni sol i el terra amb l'humitat es una catifa verda ...
I, parlant de carrers estrets, i com que m'ha vingut el cap, et deixo aquí "Carreronet" de Rafael Catardi, des de l'Alguer.
De la mia minyonia carreronet Quanta mai anys t'he portat al cor, aixi com t’he deixat, eres pobret, ma a la tardeta te vestives de or ; de or, de veus, cançons i llumeretes, de plors de minyonets i de risetes. Me so gitat pel mòn pè ma fé home, Sò tornat ple de anys i estraquitud, Allunt de tù, carreronet estret Lo goig de la vida havia peldut
Tot ès com a primer.... a la tardata Lo sol te visti de or i d'arrecades; los nigrils se consiguin... i Llucieta fa sempre les sues llongues xatxarades;
La gata li salpa '1 peix de la griella, i bruja ‘l sofregit a la paella.
Tot ès com a primer, sol una vella Sense mès aconhort i ni salut No habita mès al meu carreronet;
Jo crec que és una mica tot plegat. La nostra perspectiva, la distància entre les cases i també la profunditat del carrer. Però en sí, tot son percepcions que poden ser diferents depenent de l'individu. És una mica com ha dit la Carme quan ha recordat que de menuda veia carrers amples que ara li semblen estrets.
La nostra amplada segur!!!!
ResponEliminaDe vegades hi ha qui té el punt de vista més estret que qualsevol carrer.
ResponEliminadepenen de si t'hi poses de cara o de costat, no? de costat potser semblen infinits.
ResponEliminaHi ha carrers que recordava amples de quan era nena i ara són estrets.
ResponEliminajo visco en un carrer estret segons la gent, per mi es el carrer mes ample del mon No hi ha gratacels, ni transit, ni semafors, i passejen turistes despistats... Per no tenir no tenim ni sol i el terra amb l'humitat es una catifa verda ...
ResponEliminaJo diria que una barreja de totes dues coses.
ResponEliminaI, parlant de carrers estrets, i com que m'ha vingut el cap, et deixo aquí "Carreronet" de Rafael Catardi, des de l'Alguer.
De la mia minyonia carreronet
Quanta mai anys t'he portat al cor,
aixi com t’he deixat, eres pobret,
ma a la tardeta te vestives de or ;
de or, de veus, cançons i llumeretes,
de plors de minyonets i de risetes.
Me so gitat pel mòn pè ma fé home,
Sò tornat ple de anys i estraquitud,
Allunt de tù, carreronet estret
Lo goig de la vida havia peldut
Tot ès com a primer.... a la tardata
Lo sol te visti de or i d'arrecades;
los nigrils se consiguin... i Llucieta
fa sempre les sues llongues xatxarades;
La gata li salpa '1 peix de la griella,
i bruja ‘l sofregit a la paella.
Tot ès com a primer, sol una vella
Sense mès aconhort i ni salut
No habita mès al meu carreronet;
me volia aguardar.....ma no ha pogut!
El nostre punt de vista. Hi ha carrers estrets que poden semblar avingudes en el moment adequat.
ResponEliminaReflexions sobre percepcions o la dura realitat:
ResponEliminaA mi em sembla que si treuen la moto ja s'hi passarà millor.
Cordialment,
JB
la majoria d'aquestes construccions entre carrer a la antigüetat eren comunes
ResponEliminaLa distància pròpia dels ulls! (volia fer una broma i m'ha quedat patètic, avui no tinc el dia...)
ResponEliminaJo crec que és una mica tot plegat. La nostra perspectiva, la distància entre les cases i també la profunditat del carrer.
ResponEliminaPerò en sí, tot son percepcions que poden ser diferents depenent de l'individu. És una mica com ha dit la Carme quan ha recordat que de menuda veia carrers amples que ara li semblen estrets.
Jo crec que és pel fet que el cel es veu petit, petit... :)
ResponEliminaJo crec que la nostra mida fa molt a l'hora de veure una cosa estreta o ampla :S
ResponEliminaDe totes formes... les persones són les que veuen les coses estretes, fins que no hi eres dins no hi ets conscient!