Fragment del conte "La muntanya més gran del món", dedicat al Montsant, inclòs al recull El vertigen del trapezista.
Ara, des del terrat de casa de mons pares, de vegades me’l quedo mirant, per damunt dels campanars de l’església i de les teules velles del poble. Imagino que el seu rostre cansat també m’observa, que les seves roques nues, gastades de sol i fred, tenen prou força encara, i que si alguna cau i rodola, no és pel desig de deixar-se anar, sinó per les ganes de riure i córrer, com el xiquet que porto dintre.
Ara, des del terrat de casa de mons pares, de vegades me’l quedo mirant, per damunt dels campanars de l’església i de les teules velles del poble. Imagino que el seu rostre cansat també m’observa, que les seves roques nues, gastades de sol i fred, tenen prou força encara, i que si alguna cau i rodola, no és pel desig de deixar-se anar, sinó per les ganes de riure i córrer, com el xiquet que porto dintre.
per mi també és la muntanya mes gran de món !!!
ResponElimina...i quan ets dalt, i mires el paisatge que s'estén als teus peus, realment et sents el rei del món.
ResponEliminaSegur que malgrat ser montsant si hi fan pecats.
ResponEliminaque evocador!!
ResponEliminaés com un gegant protector que sempre vigila...
De joveneta l'havia "patejat" o recorregut vàries vegades i dormit en algunes coves... realment és una muntanya màgica!
ResponEliminano fa massa vaig estar a Ciurana, Cornudella i voltants.... ara que estic llegint "El vertigen del trapecista" les descripcions que fas dels indrets son captivadores.... sembla que m'hi trobi.
ResponEliminaA més a més estic disfrutant amb aquest jocs de paraules i dobles sentits que fas , que no saps si parles de persones, de fets, de ninots.... fa treballar molt l'imaginació.
També l'expressió dels sentiments de persones que han passat moltes vicisituts està, al meu entendre, magistralment condensats en poques paraules.
Salutacions cordials d'una nova admiradora