Un dels moments que més recordaré de la 3a Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya és la xerrada de les germanes Teresa i Neus Pallarès sobre Jesús Moncada. Van parlar de Jesús Moncada des del punt de vista de les lectores de l'escriptor i, principalment, de les amigues de la persona. Va ser una xerrada deliciosa, sincera, divertida, emotiva, directa i, sobretot, van saber encomanar la passió i admiració que senten pels seus llibres.
Elles són filles de la Terra Alta que van anar a treballar i a viure a Barcelona. Allí van obrir un restaurant on un dia hi va dinar un personatge especial: Jesús Moncada. La passió per l'escriptor va derivar en amistat, i aquest els va regalar els exemplars de la seva propietat dels seus tres llibres preferits: El guepard, de Lampedusa; Alexis Zorbas, de Nikos Kazantzakis, i Crist s'ha aturat a Èboli, de Carlo Levi. Ens van ensenyar aquests preciats exemplars, però vigilant de cua d'ull que no els prenguessim un tresor així.
Ara han tornat a la Terra Alta i les podreu trobar fàcilment a Arnes, si pregunteu per les dones que fan espelmes (quin bonic títol per a un llibre).
Entusiasmat per la seva intervenció els vaig manifestar el meu desig que presentin un llibre meu algun dia.
Pot ser una presentació molt emotiva! Això se'n diu, Jesús, fer bogada, intel·lectual però bogada! (és una brometa, eh?)
ResponEliminaAquestes coses et fan adonar de la humanitat dels escriptors.
Crist s'ha aturat a Éboli em va impressionar quan el vaig llegir. Serà una presentació, d'aquelles que es deuen? Un deute històric? Que vagi bé, doncs!
ResponEliminame ha agradat moltissim el bloc la veritats es que es tot interesat.
ResponEliminaque vaja tot bé.
un saludet.
M´ha agradat molt el record del gran escriptor Jesús Moncada. Encara recordo una xerrada-tertúlia al Palau de Virreina. Quin amor per Mequinensa, com sabia explicar els canvis socials i territorials, i quin sentit de l´humor. De fet es troba entre tots nosaltres, ell i els seus llibres.Gràcies
ResponElimina