Em sento perdut, sense guia, camino per aquest estiu sense saber com moure'm, no sé quina cama va primer, no sé si he d'aixecar els braços, no sé quan he de saltar cap a un costat.
Aquesta pèrdua de lideratge em fa plantejar adherirme a una secta, buscar per internet un il·luminat que guiï els meus passos, afiliar-me desesperadament a un partit polític.
Estem a finals d'agost i...
...ON ÉS LA CANÇÓ DE L'ESTIU DE GEORGIE DANN?
Vosaltres direu el que voldreu, però ballar el Bimbo va ser un dia una de les meves Felicitats petites.
De tu i de molts altres!!!!
ResponEliminaHehehehehe Acceptem-ho! A l'estiu, tots tenim el nostre moment frikie! ;-)
ResponEliminaAhahahaha! Ànims, suportar aquest neguit tots junts farà que potser el poguem superar!
ResponEliminaSalutacions! :)
Definitivament, els estius d'abans si que eren estius...!!!
ResponEliminaBallar el Bimbo, una felicitat?!!!
ResponEliminaPer favor!!! El Bimbo??
Amb la gran obra mestra El Negro No Puede, encara, però, el Bimbo????
bailemo en bimbo!! jaja
ResponEliminasi eren bons aquells estius
quan jo era un xiquet xocotet jaja
Doncs jo crec que "La Barbacoa" o "El chiringuito" són els èxits més rotunds.
ResponEliminaA més, jo diria que la música podria servir per a l'una i l'altra indistintament.
Jajaja, de molts i tant, i també era "xorres", però el paquito el xocolatero, a valència, tot un divertiment!
ResponEliminaJa ho he sentit a la tele, que enguany no n'hi ha hagut pas, de cançó de l'estiu... I sí que es fa una mica estrany... :)
ResponElimina