La insostenible lleugeresa del vers és l'últim recull publicat de poemes de Gerard Vergés, el més reconegut poeta tortosí dels nostres dies.
En tot just tretze poemes, l'autor ens passeja i regala la seva visió de mites com el d'Otel·lo o Frankenstein, ens retorna al so de l'aigua de musulmans com Abu Bakr, recorda autors com Ausias March, Lord Byron o Eliot, i entre la bellesa dels seus versos s'hi entreveu un sentit de l'humor únic i una manera d'entendre el món que només donen els anys.
En el primer dels poemes, "Fa deu anys, fa deu segles", ens parla de la inútil bellesa de la poesia i de com el món pot girar sense la seva existència. Perdoneu-me la gosadia de mutilar-lo per a mostra-ne alguns fragments:
Fa gairebé deu anys que no escric poemes.
No obstant això, ni l'eix imaginari de la terra no s'ha mogut ni un grau del seu declivi.
Vull dir, en resum, que -sense versos- igual tornen tardors i primaveres,
...
que els anys llum són del tot immensurables,
que els huracans castiguen els més pobres,
...
que als pobles les campanes repiquen a difunt,
...
que esclata al mes de març la tarongina,
...
que de res ens valdran els epitafis,
que potser sóc ridícul quan voldria ser èpic,
que potser sóc molt tendre quan voldria ser dur,
...
que potser m'he fet vell i que la vida passa (mereixia la pena?)
sense escriure aquells versos que voldria haver escrit.
He de reconeixer que mai he llegit a Gerard Vergés, encara que si he assistit a algun acte en el que ell participava.
ResponEliminaEls versos són realment sincers (sobretot els últims), i s'ha de reconeixer que tots els que humilment intentem escriure, ens hem preguntat alguna vegada si allò que fem, veritablement val la pena. No?
Gràcies pels teus comentaris. No responc mai perquè sóc molt tímida i llançar un escrit al món ja és un bon acte de valentia per mi. Però ja fa temps que volia agraïr-te les teves paraules. Gràcies!
ResponEliminaQuins versets, són d'aquells que emocionen, amb senzillesa i proximitat...
ResponEliminaPetons!
Del que ens heu mostrat em posso aprop i em dic: - un granet de sorra, que val en la immensitat de platja, però si tots desapareguessin que seria aquesta xarxa? No curarem el mon, però no ens farem més dèbils del que som.
ResponEliminaGra de sorra...res. Molts, una platja. Això és el mon?Anton.
Sembla una bona lectura es que els escriptors Tortosins..
ResponElimina