Aigua bruta, de Pau Vidal

Aquest llibre, guanyador del Premi de Literatura Científica 2006, està definit a la contraportada com "la primera novel·la d'intriga etimològica en català". No ho discutiré, perquè no conec a fons aquest gènere. Bromes a part, el protagonista és un lingüista que treballa recollint argot, la passió del qual és un projecte secret: actualitzar el Diccionari etimològic de Joan Coromines. La novel·la narra les peripècies que passa quan la seva feina es barreja amb certs abocaments perillosos d'una empresa farmacèutica sense escrúpols i l'aprofitament i transport en camions cisterna d'aigua no potable per a úsos domèstics en pobles amb problemes de subministrament. Un tema d'actualitat, tot i que el llibre ja fa un parell d'anys, com a mínim, que està escrit. Tot aquest entramat detectivesc està narrat d'una manera fresca, divertida i urbana, amb personatges tan distants com una padrina de 100 anys, una jove becària i un guàdia urbà amb certs antecedents. La problemàtica de l'empobriment progressiu de la nostra llengua fa de decorat de fons del llibre.

Si teniu curiositat, podeu trobar una entrevista a l'autor al blog Calamars a la catalana.