el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Amic, et citaré al cor d'una petxina. Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada. Dóna'm la llengua, amor. Dóna'm la sal. I dóna'm també aquest dolç llangardaix que en duu follia quan s'enfila per l'herba. Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba.
La sorpresa le porteu a la ploma i la deixeu anar com un rajolí d'aigua d'un pitxel que alcem per taparnos la lluerna i que el líqud caigui contra les dents amb porta oberta.l'avi Anton.
És preciós, Jesús. Que la claror pugui clivellar la basarda!
ResponEliminaLa veritat és que la clau al pany i una taula parada suggereixen moltes coses. M'agrada!
ResponEliminaEl que deiem ahir a Cte... Amb pocs mots i una imatge una pila de sensacions...
ResponEliminaMiquel Esteve
Com que no ser que dir:
ResponEliminaAmic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada.
Dóna'm la llengua, amor. Dóna'm la sal.
I dóna'm també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s'enfila per l'herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba.
Pero quant arrivi la lluna la barsada somriura mes palida.
ResponEliminaEstic d'acord amb el Miquel. Sensació de tarda d'estiu al poble, de tranquil·litat, de temps que vagareja... molt bonic.
ResponEliminaLa sorpresa le porteu a la ploma i la deixeu anar com un rajolí d'aigua d'un pitxel que alcem per taparnos la lluerna i que el líqud caigui contra les dents amb porta oberta.l'avi Anton.
ResponEliminaAixò em sugereix un diumenge al migdia dinant a casa sense haver de fer res per la tarda. Només descansar...
ResponElimina