el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Jo sóc dels estranys no fans de la Madonna. De joveneta em posava molt nerviosa, ara li reconec el merit de la intel·ligència...però pot començar a respirar i no ho fa gaire... què ha de demostrar?
Cèlia, ja som dos estranys. Mai m'ha agradat. Crec que és un excel·lent producte de màrqueting, però com a artista no la suporto. Excepció (i tampoc no gaire): en la pel·lícula Evita.
Si fos una Senyora de la Mar, com na Madonna que ens mostres, ja m'aniria bé. Jo sí la trob una gran artista. M'encanta. És original. Valenta. Evoluciona amb el temps sense perdre el seu segell indòmit i provocador. Bella.
Si fos una Senyora de la Mar, com na Madonna que ens mostres, ja m'aniria bé. Jo sí la trob una gran artista. M'encanta. És original. Valenta. Evoluciona amb el temps sense perdre el seu segell indòmit i provocador. Bella.
Tots els artistes mostren els seus mèrits. I a uns agrada i a d'altre... Es l'etern somriure. Sigui com sigui, pujar i mantenir-se és d'admirar les girigonces que han tingut de fer. Però... la butxaca...LaviAnton
Si jo tingues els seu cirurgià, el seu entrenador personal, el seu assessor de màrqueting, legal, financer i tot un llarg etcètera; jo seria Madonna. Seria indòmita,origina, valenta, evolucionaria, seria sensual i intel·ligent, provocadora però sense caure en la barroeria. Una reina del pop.
Jo sóc dels estranys no fans de la Madonna. De joveneta em posava molt nerviosa, ara li reconec el merit de la intel·ligència...però pot començar a respirar i no ho fa gaire... què ha de demostrar?
ResponEliminaCèlia, ja som dos estranys. Mai m'ha agradat. Crec que és un excel·lent producte de màrqueting, però com a artista no la suporto. Excepció (i tampoc no gaire): en la pel·lícula Evita.
ResponEliminaTota una reina del pop..
ResponEliminaSi fos una Senyora de la Mar, com na Madonna que ens mostres, ja m'aniria bé. Jo sí la trob una gran artista. M'encanta. És original. Valenta. Evoluciona amb el temps sense perdre el seu segell indòmit i provocador. Bella.
ResponEliminaSi fos una Senyora de la Mar, com na Madonna que ens mostres, ja m'aniria bé. Jo sí la trob una gran artista. M'encanta. És original. Valenta. Evoluciona amb el temps sense perdre el seu segell indòmit i provocador. Bella.
ResponEliminaTots els artistes mostren els seus mèrits. I a uns agrada i a d'altre... Es l'etern somriure. Sigui com sigui, pujar i mantenir-se és d'admirar les girigonces que han tingut de fer. Però... la butxaca...LaviAnton
ResponEliminaSi jo tingues els seu cirurgià, el seu entrenador personal, el seu assessor de màrqueting, legal, financer i tot un llarg etcètera; jo seria Madonna.
ResponEliminaSeria indòmita,origina, valenta, evolucionaria, seria sensual i intel·ligent, provocadora però sense caure en la barroeria. Una reina del pop.
Um, aquesta conjunció de mar i flors... em resulta molt familiar... :)
ResponEliminaMaco el vestit. I les sabates.
ResponEliminaHola Jesús,
ResponEliminaSí verdaderamente buenos Robby y Madonna,más que buenos..dos controversiales genios!
Un abrazo.Felíz finde.
Deu ser genial veure a aquesta dona en concert, encara que sigui fent playback (com a València) :)
ResponElimina