Sensacions de l'homenatge a Gerard Vergés

No estic nerviós; nomès ple d’il·lusió per la proximitat de l’acte. Poden fallar coses a última hora, però això no em neguiteja gens, perquè, com sempre dic, si ens posem en aquests embolics és per passar-ho bé, per xalar. Només em fa certa recança la possibilitat que la sala gran de l’Auditori es vegi buida; no per mi, sinó perquè no s’ho mereixeria la figura de Gerard Vergés a qui avui dediquem un sentit homentage literari impulsat pel Club de Lectura de Tortosa, amb participació de l'Ajuntament de Tortosa i la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre..
Arribo a l’Auditori dues hores abans. Hem quedat amb Jesús Fusté, amic i músic de capçalera. Fem un entrepà acompanyats de Toni Just a la guitarra i la seva xicota. Coincidim amb dos blocaires de pro (sempre trobo blocaires allà on vaig).

A les 21.00 fem cap a l'Auditori. Ja estan muntant els instruments els músics de Robert Faltus . Presento a Robert i a Jesús Fusté; dos talents musicals en contacte. Els escriptors/es que participaran a la lectura van arribant. Abraçades, petons, encaixades de mans, mil coses per compartir i soroll de fons in crescendo. Jo floto per l'avantsala de l'Auditori, ple d'il·lusió, col·leccionant signatures que estampen al cartell de l'acte que regalarem a Gerard Vergés. A la butxaca de l'americana porto una eina poc literària; el tornavís per tornar emmarcar el cartell un cop caçades totes signatures, dos minuts abans de començar l'acte. Pico de mans i el murmuri de l'avantsala de l'Auditori es torna silenci. Els escriptors, molt disciplinats, es posen en rotllana i escolten les instruccions de com funcionarà l'acte (són tots bons xiquets). Tot a punt; només dos petits detalls sense importància: falten Gerard Vergés i l'alcalde. Però no patiu, arriben amb tota puntualitat. Últims retocs, no d'última hora, sinó del darrer segon, amb els presentadors que guiaran perfectament l'acte: Núria Grau i Albert Pujol, de la Fira del Llibre ebrenc de Móra d'Ebre.

A les 22.10 comença la funció amb l'entrega per part de l'alcalde del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig a un mamífer destacat de la literatura ebrenca, Josep Igual, per la seva obra Quaderns deltaics. Tots dos, alcalde i Igual són breus en el discurs.

A un lateral de l'escenari, entre ombres, cortinatges i emocions, un magnífic (per què no dir-ho?) grup d'escriptors/es, músics i gent de la cultura compartim en silenci uns moments de comunió especial, íntima, mentre esperem el torn d'entrada a l'escenari. Sortim en grups de sis i mentre un llegeix el fragment escollit, la resta, tímids i humils, es manté a una distància més que prudencial, tot just més enllà d'on arriba la llum del focus. Intervenim per aquest ordre: Tomàs Camacho, Josep Igual, Rosa Sánchez, Manel Ollé, Emigdi Subirats, Lo faro dels bous (Miguel Àngel Marín, Paco Morales i Javier Caballero), Lluís Martín Santos, Glòria Fandos, Josepa Vilurbina, Emili Rosales, Francesca Aliern, Teresa Bertran, Jesús Fusté i Toni Just, Laura Mur, Jordi Andreu, Xavier Aragó, Jaume Llambrich, Jesús M. Tibau i Vicent Pellicer. En podrien haver estat molts més, i espero que ningú es disgusti, però calia ser prudents amb la durada de tot plegat. Hi haurà més ocasions.

Després, el moment més emotiu. Els presentadors fan pujar a l'escenari a Gerard Vergés. Com a coordinador del Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo i en representació de tothom que ha participat li entrego el cartell de l'acte amb la nostra signatura. L'Auditori en ple (ara em puc fixar que registra una molt bona entrada) regala dempeus una llarga ovació a Gerard Vergés, i és impossible no emocionar-se. En aquest precís instant m'embriaga una gran felicitat, satisfacció, agraïment a tothom que ha col·laborat i orgull.

Acaba l'esdeveniment de forma brillant amb l'espectacle Cançons de Mandràgora, amb el qual Robert Faltus va traduir en música els versos de Gerard Vergés.

Després, per acabar el cercle, més abraçades, més petons, més encaixades de mans i mil i una coses per compartir.

Aquest matí, com quasi sempre, la força treballadora de l'Emigdi Subirats se m'ha avançat en una crònica al seu blog que us recomano.

Les dues últimes fotos són cedides per Joan Panisello.