Pàgines

▼

01 de setembre 2008

Si t'allunyes


Tinc por que la distància que t'allunya
es torni ampla a cada pas,
i vigilo poruc la imatge fonent-se
i estic a punt de recordar-te,
amb un trist lladruc,
de tant que m'enyoro.
at

8 comentaris:

  1. Òscar Cavero 100%1 de setembre del 2008, a les 13:15

    vaya versos mes bonics!!!

    ResponElimina
  2. rebaixes1 de setembre del 2008, a les 15:11

    Tantes coses se'ns allunyen i sols amb el record poden tornar.Anton

    ResponElimina
  3. Striper1 de setembre del 2008, a les 15:20

    Preciosos els versos. Aixo es el trabucador?

    ResponElimina
  4. Cèlia1 de setembre del 2008, a les 15:57

    Només els gossos poden ser tan fidels...

    ResponElimina
  5. mar1 de setembre del 2008, a les 16:52

    sovint quan fem passes endavant deixem enrera éssers estimats... només cal aturar-se i deixar que ens atrapin per caminar acompanyats...

    ResponElimina
  6. Mireia1 de setembre del 2008, a les 17:43

    Si hi poses una mica més de desesperació era el que pensava la nostra gossa als primers temps després d'adoptar-la cada vegada que marxàvem. Angoixa per separació deia el veterinari

    ResponElimina
  7. aigua1 de setembre del 2008, a les 23:12

    Segur que molts hem sentit aquesta por i aquest enyor alguna vegada.....melancòliques però boniques paraules.

    ResponElimina
  8. Joana1 de setembre del 2008, a les 23:14

    Els gossos ho oloren abans que nosaltres. A vegades som babaus!!!

    ResponElimina