el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Però mantenim la idea general, i la cara de felicitat en recordar-ho. I els colors, encara que no sabem ben bé on anava cadascun. Després tornem a pintar arreu mare de Déu i surt una realitat sorprenent!
Però mantenim la idea general, i la cara de felicitat en recordar-ho. I els colors, encara que no sabem ben bé on anava cadascun.
ResponEliminaDesprés tornem a pintar arreu mare de Déu i surt una realitat sorprenent!
Com a col·lage de color en el cim
ResponEliminaescampen la seva llum.Anton.
Pero a la fi tenen un boci d'esplendor..
ResponEliminaque preciosos, com alguns pensaments que no es marceixen...
ResponEliminaSempre m'han agradat aquestes flors, una combinació de colors com una munió de pensaments.
ResponEliminaUn floral arc de Sant Marti de pensaments.
ResponEliminaBonics pensaments ! tots haurien de ser així ! De ben segur les coses també es veurien de diferents colors ...
ResponEliminaper a mi els pensaments van massa ràpid, no em deixen temps ni de reflexionar-los
ResponElimina