De vegades ens presenten una persona o ens trobem amb desconeguts en una reunió, i durant la primera conversa, per treure algun tema, es parla de l'edat. Algú intenta endevinar la teva i aposta que n'aparentes tres menys dels que tens en realitat.
Aquesta és una bona felicitat petita, no?
Llavors se't planteja un dubte: treure't, virtualment, aquests anys durant una estona; o fardar del bé que et mantens, per la teva edat.
.
Tens raó. A mi sempre me'n posen menys!!
ResponEliminaEl difìcil és fer-ho a una senyora.La espifiada pot ser solemne.Sempre el bon tarannà ens ha d'ajudar a salvar el perill.Un somriure a temps, deia Valerio Lazarof aquest dia, pot i sap rebaixar la tensió si un ha llençat una predicció equivocada.Anton.
ResponEliminaMoltes gràcies per l'enllaç, nosaltres també t'hem enllaçat encantats. El nostre blog en català és molt jove i agraïm molt el suport.
ResponEliminaJo crec que encara no arribes a la trentena, vaig encertat?
Fins aviat
ara em fas dubtar tot depent.
ResponEliminaDels 16 als 24 tothom me'n posava 25, després la van encertar més o menys, i des dels 28-29 que em van congelar en aquella edat. Enguany que n'he fet 35 ja hi ha hagut algú que me n'ha posat 32.
ResponEliminaLa meva deducció és:
- a partir de certa edat te'n treuen per esport, per quedar bé, que és una cortesia que pot no plaure a segons qui (com jo)
- potser faig pinta de poc responsable i per això em posen menys anys dels que tinc
- ni se m'acosten ni em veuen somriure gaire, que és quan veurien clarament la que comença a ser important col·lecció de sólcs al voltant dels ulls
I en qualsevol cas és un bon tema de conversa per quan no has explorat altres temes en comú. Gaudim-ne :-D
fardar, sens dubte!
ResponEliminaa mi em passa ben a sovint.