"Quan eres petit, què volies ser de gran?"
Aquesta és una pregunta bastant comuna, i sovint l'he respost de diverses maneres, però ara m'adono de quin era realment el meu desig.
Quan era un xiquet, de gran volia continuar sent un xiquet. I em sembla que, en part, ho he aconseguit.
així que per dins del teu os et sentes encara un xiquet? jeje
ResponEliminaJa és un gran èxit aquest, Jesús, que no tohtom pot aconseguir-ho!
ResponEliminaPues mira que coincidimos amigo!
ResponEliminaYo también siempre deseaba lo mismo.
Un abrazo
Tots hauriem de ser xiquets per dintre, tot seria més senzill. I potser en realitat tots tenim un xiquet a dintre, el que passa que no sempre el deixem sortir.
ResponEliminaUna abraçada!
Segurament el món seria molt més senzill. I potser tots tenim aquest desig amagat en el nostre interior, alguns ens ho notem i ho podem manifestar, d'altres no se n'adonen. T'has fixat que algunes persones que arriben a molt grans recorden molt millor fets de la seva infantesa que coses que han passat el mateix dia? Fa pensar això que dius. Una abraçada.
ResponEliminaJo encara soc un xiquet. Jugo, vaig en bici, colecciono cromos, menjo "xuxes" i gelats, també em pelo els colzes i els genolls. Tant sols al matí davant el mirall, quan m'afaito es quan toco de peus a terra per uns instants.
ResponEliminano deixem mai de ser infants si us plau!
A mi no em fa por ser o haver-me quedat amb això de xiquet, en el ben entés, el que em preocupa i fa por és que si quedin els que ens manen. Jo veia la mare un ser excepcional que se'n sortia de tot i no xisclava, ni mentia, ni... Que em passo, el xiquets també pugen a la cadira per collir la gerreta de mel i els cau a terra, però son xiquets... Anton.
ResponEliminajo sóc nena. tu ets nen. ell és nen. tots som nens. conjuguem, amic. retribuiré la seva salutació el dia del nen. si és que abans no se m'ocorre algun altre motiu per a molestarlo.
ResponEliminaEnhorabona per haberlo aconseguit.
una salutació
Crec que tots volem continuar essent nens però no ho expressem. Potser aniríem millor si no fóssim tan "adults".
ResponEliminaaconseguir ser de gran el que anhelem de petits és un gran triomf :) gaudeix-ho!
ResponEliminaLa mateixa carona :)
ResponEliminaJo, encara no sé que vull ser quan sigui gran.
Jo no se quant sere gran, se que soc gros pero no es el mateix crec?
ResponEliminaDoncs jo volia ser bomber!!
ResponEliminaAra, de gran, vull ser xiquet, com dius...
Hi ha molts adults a qui els farien la mateixa pregunta i, o bé no sabrien què respondre, o voldrien ser una cosa diferent al que són ara.
ResponElimina"americà" deia jo, em fascinaven els uniformes, els himnes militars i les desfilades... moltes pelis de guerra al cinema del barri...
ResponEliminasalut
Jo també he desitjat mil vegades tornar a ser una nena i sentir-me protegida i estimada pels que m'envoltaven. Sense tenir responsabilitats, hipoteques ...
ResponEliminano sé que és ser gran !!
ResponEliminaSe suposa que el xiquet sempre és dintre nostre però, a voltes, costa trobar-lo. Jo de petit crec que volia ser moltes coses, potser és que actor sigui la meva vocació frustrada. No en sóc pas conscient. Però m'està bé el que faig. En gaudeixo.
ResponElimina