Colors escorten un riu de tardor.
L’hivern no gosa espantar-los
amb un fred que ja avisa,
i el sol il·lumina generós
l’espectacle de l’aigua.
L’hivern no gosa espantar-los
amb un fred que ja avisa,
i el sol il·lumina generós
l’espectacle de l’aigua.
.
L'aigua retorna,
ResponEliminasense fer-ne esment,
aquesta llum que li arriba.
I aleshores,
els grocs són més grocs
a vora l'aigua.
És impactant el contrast entre el panotxa fosc de les fulles i el blau del riu. Si jo fos hivern tampoc no gosaria fer fora aquests colors. Calculo que ha de ser cap al foscant, quan els raigs es fan més càlids i s'acarbassen. ¿Algú pot perdre el temps dins una discoteca o d'un pub un diumenge a la tarda, quan ran de riu esdevé aquest espectacle?
ResponEliminaM'agrada la foto, els colors i el fred que fa!
ResponEliminaM'agrada l'hivern i el llibre que llegeixo: El vertigen del trapezista...Demà l'acabaré. M'ha ben enganxat! Felicitats!
El cel és un camp ple de maravelles
ResponEliminal'ha llaurat el sol
la lluna és qui el sembra
la llavor que hi cau tot sovint arrela
arrela i floreix
cada flor una estrella.
Ara es d'aquelles epoques que s'esta tan bé sota el sol..
ResponElimina... i els taronges
ResponEliminaapunten un canvi immediat.
La llum pal·lideja les ombres
de l'hivern esperat.
Ostres, he hagut de mirar dues vegades l'apartat de "Seguidors" del meu blog. M'ha semblat veure, en un primer cop d'ull, la teva fotografia (molt familiar pels comentaris a blogs que seguim). Una segona ullada ha esvaït el fantasma entre la boira d'una possible al·lucinació. "Sí, és el Jesús Maria Tibau", m'he dit ja indubtable.
ResponEliminaFa temps vaig visitar aquest blog. Jo començava a potinejar (sense saber que tal cosa provocava addicció) això de fer-se un blog. Potser recordo malament, però em sembla que fins i tot vaig comentar algun post teu, no ho sé segur. Em va semblar un blog molt ben plantat (jo gatejava).
Un d'aquells blogs que un manté en reserva (sí, sí com el vi del Priorat) per tastar-lo més vagades en algun moment no forçat, en el moment de les fruites de temporada que, interminable el seu sabor, tornen, i marxen per potenciar-lo. Dit més ràpidament: un moment que madura per sí mateix. Moment que deu ser aquest.
Salutacions i llarga comunicació.
"Rio que, de tan bello, das amor a quien nunca antes lo tuvo y permites componer bellos poemas a quien antes no sabía.
ResponEliminaSi el sol palidece cuando el crepúsculo cae, sólo es por la pena de dejarte solo".
Extret de: "Seduccions de Marraquech" de Josep Piera.
Els colors de la vegetació que escorta el riu canvien al llarg de l'any, lo riu resta sempre impertorbable...si no ens el treuen!
ResponEliminaSempre he pensat que el riu Ebre és més que un riu, és una unió entre pobles, gents,...és una forma de viure, per això sento predilecció per la gent de les terres de l'Ebre. Suposo que és perquè vaig nedar tres cops 15km en la baixada al riu Ebre Tortosa-Amposta (són moltes hores) i m'hi vaig unir per sempre.
I pensar que és gràcies a aquest riu que tenim bons llangostins a Vinaròs...
Gràcies pels versos!