Pàgines

▼

22 de novembre 2008

Diari afectiu

Jo ja he fet la meva primera aportació al Diccionari afectiu en llengua catalana.
I tu?
cireres. Rialles dolces que esquitxen de roig els arbres quan arriba el juny i en forma d'arracades ens il·luminen el rostre.
at

14 comentaris:

  1. Striper22 de novembre del 2008, a les 14:38

    bona aportació.

    ResponElimina
  2. Albanta22 de novembre del 2008, a les 16:24

    Qué bonic!! A partir d'ara em miraré les cireres amb aquest somriure.
    Salut!!

    ResponElimina
  3. Cèlia22 de novembre del 2008, a les 17:09

    Sí, sí, quina definició més encertada! I també van ser arrecades quan, de petita, les collíem de dues en dues!

    ResponElimina
  4. novesflors22 de novembre del 2008, a les 18:34

    Jo també me les posava d'arracades.

    ResponElimina
  5. rebaixes22 de novembre del 2008, a les 21:17

    Dona joc això de la cirereta,collir-ne tot el dia, fins les somnies per la nit. Ara, dolceta i collida del arbre... deliciosa,....Anton.

    ResponElimina
  6. Rokins22 de novembre del 2008, a les 22:59

    Bonica definició... Som molts els que tenim associades les cireres amb les arracades. Ho has transmes amb belles paraules...
    Fins la próxima

    ResponElimina
  7. aigua22 de novembre del 2008, a les 23:15

    M'agraden les rialles dolces i les flors dels seus arbres :)

    ResponElimina
  8. Gabriel23 de novembre del 2008, a les 0:29

    Hi ha fruites que donen molt de joc i formen part del nostre paisatge sentimental. Curiosament d'on sóc jo a Sta.Coloma de Cervelló i pobles veïns, Torrelles de Llobregat i Sant Climent de Llobregat les cireres són part del nostre paisatge sentimental i també més d'un cop, de petit ens les havíem penjat com arrecades. Interesant aportació...

    ResponElimina
  9. Rosenrod23 de novembre del 2008, a les 1:58

    ¡Qué buena idea ésa de hacer un diccionario afectivo de un idioma!

    Un saludo!

    ResponElimina
  10. Violant de Bru23 de novembre del 2008, a les 2:55

    I el seu tacte carnós i sedós!!! Sembla la pell més tendra.

    ResponElimina
  11. assumpta23 de novembre del 2008, a les 17:06

    Magnífica definició ! qui no s'hi ha sentit reflectit ???

    ResponElimina
  12. Maria23 de novembre del 2008, a les 19:32

    que maco! quina inspiració amb les cireres! tothom recordem haver-nos-les posat d'arracades.

    ResponElimina
  13. Anònim24 de novembre del 2008, a les 22:28

    Bona aportació i molt poètica.
    El diccionari va agafant gruix.

    ResponElimina
  14. Txarli26 de novembre del 2008, a les 8:55

    Mmmmmm, cireres! Molt bonica la definició. Ja havia oblidat aquesta proposta...ara mateix em fico a pensar-ne una per enviar-la.

    ResponElimina