Has passat mala nit. Quan sona el despertador et trobes fatal i sincerament, no et veus en condicions d'anar a treballar. Truques a la feina amb veu molt dèbil i te'n tornes al llit.
A mig matí et sents millor, no gaire, justet per tenir ànims d'agafar la manta i desplaçar-te, com ànima en pena, fins al sofà del menjador, on t'instal·les còmodament amb el comandament a la mà. Mires una pel·lícula intranscendent i algú que t'estima et fa un suc de taronja i un petó al front, per notar si tens febre.
Et sents mimant i, en certa manera, feliç.
Mira què diu Li Bai, poeta xinès del segle VIII: «El món és ple de petites alegries: l'art consisteix a saber-les distingir».
ResponEliminaEspero que si has estat malalt et recuperes.
ResponEliminaNo hi ha res més bonic que te cuiden quan no te trobes bé :)
Sentir-se mimat no deixarà d e ser mai una mena de privilegi molt especial, poder-lo conservar molt de temps és genial.
ResponEliminaI saber que el món roda i no has de córrer perquè avui et mimen i et mimes... sé de què parles.
ResponEliminaAixò no es té cada dia, ni cada...
ResponEliminaperò fins pensar que si et ve la febreta i nyonya forteta tindràs el xaropet donat per la maneta de la..., i la carnatonya... Sols de pensar-hi em vull possar... Quin contacte més dolç un petó ql front!!! Anton.
Què hi ha millor que et cuidin quan estàs malalt? I si és la mama, ja és la hòstia!! jejeje
ResponEliminaSi que es una de les coses que fa molt feliç...
ResponEliminaSi saber-se un estimat ja és bo, en aquests moments és doblement agraït!!! Una dosi de carantonyes i "mimitos" ... mmmmmmmmm, ens ajuden molt més que qualsevol analgèsic hermèticament envasat. Espero ja estiguis recuperat !!!
ResponElimina