Fragments recomanats: La cançó de Dorotea, de la Rosa Regàs

El Fragment recomanat d'avui pertany a La cançó de Dorotea, de Rosa Regàs, i el proposa l'Assumpta. Com ja sabeu, en aquesta secció que s'ha fixat els dimarts, us convido a enviar-me (trobareu l'adreça al meu perfil) fragments breus dels vostres llibres preferits, tant de narrativa com poesia.

"Un Mirall a la paret em va retornar la imatge del meu rostre. Era el meu, però ara em semblava la cara d'una desconeguda. Duia els cabells cap enrera i alguns blens s'havien escapat de l'elàstic que els recollia, i em queien damunt el front i als costats de les temples; els cabells blancs que no m'havia tenyit de feia setmanes destacaven amb violència sobre el castany fosc que utilitzaba des que havia descobert el primer cabell blanc, feia ja tants anys que ara no podria saber del cert de quin color el tenia. Ull grans, això sí, però envoltats d'arrugues fines que a la llum que enrava per la porta i multiplicava la vidriera eren molt més fondes i nombroses del que jo em pensava. La pell encara era ribant, i el color viu, morè, tant a l'hivern com a l'estiu, encara que no prengués el sol. ¿I l'expressió? ¿Quina expressió tenia jo? ¿Aquella expressió tan insípida que em retornava ara mateix el mirall?."