el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
05 de desembre 2008
Cares del món (75)
Del blog baldana em van enviar fa temps aquesta cara del món, un de tants rostres que ens observen i que s'han quedat de pedra.
Un cop més repeteixo el meu agraïment a tothom que col·labora en aquesta secció.
Fins i tot l'aliment està a lloc. Realment aquesta em sembla de les més originals, perquè no ha intervingut la mà humana. Per exemple: Entre els elements d'una construcció no sabem (per norma general) si en el fons l'arquitecte volia atorgar fesomia a l'edifici. Bravo per l'ull de l'autor o autora de la foto.
Sembla que estigui de mala llet. Ostres! Hi ha que ser un "malalt" de les Cares del món per anar passejant, topar-se amb aquesta roca i adonar-se'n que realment és una Cara del món. Felicitats a l'autor/a, bona vista.
Quina passada!! Realment la natura amaga imatges meravelloses que ens fan volar la imaginació ...
ResponEliminaFins i tot l'aliment està a lloc.
ResponEliminaRealment aquesta em sembla de les més originals, perquè no ha intervingut la mà humana. Per exemple: Entre els elements d'una construcció no sabem (per norma general) si en el fons l'arquitecte volia atorgar fesomia a l'edifici.
Bravo per l'ull de l'autor o autora de la foto.
Sembla que estigui de mala llet.
ResponEliminaOstres! Hi ha que ser un "malalt" de les Cares del món per anar passejant, topar-se amb aquesta roca i adonar-se'n que realment és una Cara del món. Felicitats a l'autor/a, bona vista.
Està enfadat!
ResponEliminaPer a mes informació, dir-vos que la vaig caçar a Tivenys, molt prop de l'assut.
ResponEliminaGracies.
Si sabés fer un bon crit, segurament, la escoltasrien de lluny. Caram quin pedrot. Anton.
ResponEliminaAquest te la cara molt dura.
ResponEliminaA mi més que enfadat, em sembla trist ... !
ResponEliminaQuina genialitat haver-la sabut captar!
Increïble la foto! La natura no deixa mai de ser sorprenent.
ResponElimina