No em turmenta el cel,
ni un bosc de núvols m’amenaça
amb posat de remugaire incert;
l’aigua de massa pluges m’ha esbandit
el temor que ja no em glaça.
.
I si d’alguna plaça sóc captiu,
i si em commou alguna flama,
és per l’amor que encara et tinc
i la tendresa que m’empara.
ni un bosc de núvols m’amenaça
amb posat de remugaire incert;
l’aigua de massa pluges m’ha esbandit
el temor que ja no em glaça.
.
I si d’alguna plaça sóc captiu,
i si em commou alguna flama,
és per l’amor que encara et tinc
i la tendresa que m’empara.
.
Molt bonic, Jesús.
ResponEliminaMaco el text i maca la fotografia...
ResponEliminaa mes de molt bonic, avui per a mi el trobo molt i molt escaient. gracies!
ResponEliminasi no fos per la tendresa, la ma de l'amor...
ResponEliminasalut
m'agrada!
quina enveja em feu els poetes! (ja ho sé, sempre ho dic, però és que és cert!)
ResponEliminaNoi molt maco i tendre.
ResponEliminaJesús,
ResponEliminaEnvejo "sanament" el vostre amor. Quina sort que us teniu!
Mònica Amorós
Realment molt molt bonic!
ResponElimina