el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Pàgines
▼
01 de desembre 2008
Quan la llum tasta el matí
Quan la llum tasta el matí i tot just fumegen els primers cafès, no deixa d'admirar la nostra capacitat per començar de nou.
Quina alegria que em fa a mi cada dia que comença. Sempre penso allò d'"Hoy puede ser un gran día". I, de vegades, passa... Dies avorrits, dies mediocres, dies tristos i... De tant en tant, aquells grans dies que fan que tot pagui tant la pena.
Sí noi, no tenim més remei. Cada dia hem de recomençar, d'alguna manera o altra.
ResponEliminaSalutacions cordials,
S.
Però cada dia costa més recomençar.
ResponEliminaQuina alegria que em fa a mi cada dia que comença. Sempre penso allò d'"Hoy puede ser un gran día". I, de vegades, passa... Dies avorrits, dies mediocres, dies tristos i... De tant en tant, aquells grans dies que fan que tot pagui tant la pena.
ResponEliminaPetons a Tortosa.
La sensibilitat dels teus contes, la poesia que transmets, és des de la mirada d'un poeta prosista!
ResponEliminaMalgrat a vegades costa arrancar un nou dia.
ResponEliminaUn foto especial per com és vinclen les cadires vers la plaça
ResponEliminaQue no faltin mai les ganes!!!!!!
ResponEliminabuff... Jo fa uns quants dies que em fa tanta mandra... Costa tant desenganxar-se dels llençols quan sobre l'edredó fa tant i tant fred!
ResponEliminaM'encanta la llum del matí. Bon post, per començar el dia :)
ResponElimina