Fa pocs dies, a causa d'una petita remodelació a casa nostra, hem hagut de buscar una nova ubicació al tocadisc i als vells LPs, impregnats de records i emocions. Això m'ha fet pensar en un conte que vaig incloure al recull Postres de músic.
Anell balder
El seu estat d’ànim, irremeiablement, el porta a escoltar música dels vells temps. Amb nostàlgia i un cert grau de litúrgia, treu els discs de les fundes amb compte de no posar els dits al mig, els torca una mica la pols amb moviments circulars, i els agafa amb els palmells de les mans per posar-los al tocadiscs. Amb cura, i una precisió oblidada per la falta de pràctica, posa l’agulla a l’inici de la cançó triada. Al capvespre entra poca llum per la finestra, i la remor de la ciutat es veu eclipsada per la música que comença.
.
Com un vell costum que l’acompanya, juga amb l’anell fent-lo girar entre els dits. Li va gran i, sense adonar-se’n, quan no està fent res, no para de treure’l i tornar-se’l a posar contínuament. Abans de la boda, quan se’l va anar a comprar, ja va veure que li anava balder, no gaire, només una mica, però va pensar que amb el temps li aniria millor i que, si l’encomanava massa just, a l’estiu, quan ens inflem una mica, li estrenyeria el dit. Per culpa d’aquest vici, va estar a punt de perdre’l diverses vegades. Ara, si malpensa, pot arribar a creure que, en el fons, era un altre el propòsit de comprar-se un anell balder i que, en algun racó del seu dintre, sabia que la relació no funcionaria. No sap per què el porta encara, una setmana després de la separació, ni quan temps trigarà a esborrar-se la marca blanca del dit.
Com un vell costum que l’acompanya, juga amb l’anell fent-lo girar entre els dits. Li va gran i, sense adonar-se’n, quan no està fent res, no para de treure’l i tornar-se’l a posar contínuament. Abans de la boda, quan se’l va anar a comprar, ja va veure que li anava balder, no gaire, només una mica, però va pensar que amb el temps li aniria millor i que, si l’encomanava massa just, a l’estiu, quan ens inflem una mica, li estrenyeria el dit. Per culpa d’aquest vici, va estar a punt de perdre’l diverses vegades. Ara, si malpensa, pot arribar a creure que, en el fons, era un altre el propòsit de comprar-se un anell balder i que, en algun racó del seu dintre, sabia que la relació no funcionaria. No sap per què el porta encara, una setmana després de la separació, ni quan temps trigarà a esborrar-se la marca blanca del dit.
.
Distret amb els pensaments, no s’adona que el disc està ratllat. El treu amb pena, el fica a la funda de plàstic primer, a la de cartró després, i el guarda a l’armari on desa els discs vells, un grapat de records i, des d’avui, un anell balder.
Distret amb els pensaments, no s’adona que el disc està ratllat. El treu amb pena, el fica a la funda de plàstic primer, a la de cartró després, i el guarda a l’armari on desa els discs vells, un grapat de records i, des d’avui, un anell balder.
Escolta foraster:
ResponEliminaEspero que l'autor del llibre t'hagi donat permís per postejar la seva obra... other wise you'll be in a mess!
;-)
Mmm… I, a més, el detall de la foto: el disc T'estimo, de Lluís Llach.
ResponEliminaRodó, magnífic!
ResponEliminaM'ha encantat, Jesús M.!
Trobo, un cop més, senzillament genials els teus relats. Més curts o més llargs, però tots tenen aquell punt precís que els fa magnífics !!!
ResponEliminaGràcies per delectar-nos amb aquesta mostra!
PD. :( "Postres de Músic" i "Tens un racó a dalt del món" encara són un objectiu pendent. Espero poder sol·lucionar-ho aviat.
Una mica tristoi, el relat...Ara, jo tambe guardo el meu "tocata" i els meus vinils, eh? una joia!!!!
ResponEliminaPetons!
Molt bon conte Jesús! Tot i que jo, això dels vinils no ho he viscut massa...
ResponEliminaL'anell balder,
ResponEliminael disc ratllat,
el temps s'atura,
la vida continua.