Pàgines

23 de gener 2009

Anell balder


Fa pocs dies, a causa d'una petita remodelació a casa nostra, hem hagut de buscar una nova ubicació al tocadisc i als vells LPs, impregnats de records i emocions. Això m'ha fet pensar en un conte que vaig incloure al recull Postres de músic.


Anell balder


El seu estat d’ànim, irremeiablement, el porta a escoltar música dels vells temps. Amb nostàlgia i un cert grau de litúrgia, treu els discs de les fundes amb compte de no posar els dits al mig, els torca una mica la pols amb moviments circulars, i els agafa amb els palmells de les mans per posar-los al tocadiscs. Amb cura, i una precisió oblidada per la falta de pràctica, posa l’agulla a l’inici de la cançó triada. Al capvespre entra poca llum per la finestra, i la remor de la ciutat es veu eclipsada per la música que comença.
.
Com un vell costum que l’acompanya, juga amb l’anell fent-lo girar entre els dits. Li va gran i, sense adonar-se’n, quan no està fent res, no para de treure’l i tornar-se’l a posar contínuament. Abans de la boda, quan se’l va anar a comprar, ja va veure que li anava balder, no gaire, només una mica, però va pensar que amb el temps li aniria millor i que, si l’encomanava massa just, a l’estiu, quan ens inflem una mica, li estrenyeria el dit. Per culpa d’aquest vici, va estar a punt de perdre’l diverses vegades. Ara, si malpensa, pot arribar a creure que, en el fons, era un altre el propòsit de comprar-se un anell balder i que, en algun racó del seu dintre, sabia que la relació no funcionaria. No sap per què el porta encara, una setmana després de la separació, ni quan temps trigarà a esborrar-se la marca blanca del dit.
.
Distret amb els pensaments, no s’adona que el disc està ratllat. El treu amb pena, el fica a la funda de plàstic primer, a la de cartró després, i el guarda a l’armari on desa els discs vells, un grapat de records i, des d’avui, un anell balder.

7 comentaris:

  1. Escolta foraster:
    Espero que l'autor del llibre t'hagi donat permís per postejar la seva obra... other wise you'll be in a mess!
    ;-)

    ResponElimina
  2. Mmm… I, a més, el detall de la foto: el disc T'estimo, de Lluís Llach.

    ResponElimina
  3. Rodó, magnífic!

    M'ha encantat, Jesús M.!

    ResponElimina
  4. Trobo, un cop més, senzillament genials els teus relats. Més curts o més llargs, però tots tenen aquell punt precís que els fa magnífics !!!

    Gràcies per delectar-nos amb aquesta mostra!

    PD. :( "Postres de Músic" i "Tens un racó a dalt del món" encara són un objectiu pendent. Espero poder sol·lucionar-ho aviat.

    ResponElimina
  5. Una mica tristoi, el relat...Ara, jo tambe guardo el meu "tocata" i els meus vinils, eh? una joia!!!!
    Petons!

    ResponElimina
  6. Molt bon conte Jesús! Tot i que jo, això dels vinils no ho he viscut massa...

    ResponElimina
  7. L'anell balder,
    el disc ratllat,
    el temps s'atura,
    la vida continua.

    ResponElimina