Pàgines

▼

03 de gener 2009

Cor trencat


Un cor trencat sempre fa mal, encara que sigui de mentida.
at

14 comentaris:

  1. Roser Caño Valls3 de gener del 2009, a les 13:34

    Hola Jesús. Quina metàfora més dolça!


    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. jo artin au3 de gener del 2009, a les 14:08

    I si és dolç, ja és una miqueta de veritat.
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Josep Lluís3 de gener del 2009, a les 17:20

    Encara que dolç, un cor trencat es converteix en amarg...aleshores, fa mal.

    ResponElimina
  4. Anònim3 de gener del 2009, a les 17:47

    Realment una metafora molt bona, un cor tan dolç com amarg.

    ResponElimina
  5. Anònim3 de gener del 2009, a les 18:26

    Jo converso amb el meu cor quan m'ajec: l'escolto, el pacifico, l'aquieto. Quan se'm trenca, procuro recollir els bocins, i per ara em respon.

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs3 de gener del 2009, a les 18:29

    Sóc l'anònima. La meva poca traça a manejar els blogs m'ha fet amagar el nom.

    ¡Bon any a Jesús i lectors!

    ResponElimina
  7. robelfu3 de gener del 2009, a les 20:01

    Diu un proverbi xinès: “La gent s'arregla tots els dies el cabell. Per Què no el cor?”

    Petons

    ResponElimina
  8. Striper3 de gener del 2009, a les 20:06

    I molt de mali no es solventa amb una aspirina.

    ResponElimina
  9. Núr3 de gener del 2009, a les 21:27

    Ara m'has fet pujar salivera! M'encanten els cors de piruleta... i trencar-los a mossegades! aix...

    ResponElimina
  10. Cèlia3 de gener del 2009, a les 22:13

    Fins i tot, els xiquets i xiquetes, quan se'ls trenca el cor de dolçaina, cridem de forma intuïtiva: Jo no vull aquest, està trencat!

    ResponElimina
  11. Agnès3 de gener del 2009, a les 23:20

    M'agrada aquesta fotografia!!

    ResponElimina
  12. Deric4 de gener del 2009, a les 0:38

    però aquest, encara que trencat, ens el podem menjar

    ResponElimina
  13. mar4 de gener del 2009, a les 0:45

    hi ha una cançó que diu:
    no hi ha res dolent en l'amor...
    l'únic inevitable és el dolor...
    ;-)

    ResponElimina
  14. rits4 de gener del 2009, a les 16:44

    ooooh!

    ResponElimina