el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Evidentment existeix la capacitat de canviar el destí propi però també és cert allò que diu la cançò de que "si naciste pa martillo del cielo te caen los clavos".
Al darrer libre del Punset es parlar molt d'aquesta qüestió des del punt de vista científic.
Em sembla que ve de molt lluny que es vol creure en això de la superioritat del home en canviar el destí...Crec que som continuadors de l'espècie solament, clar tenir un bon desti en eixa feina i mentre la fem que és la vida ens preocupa a tots./ Jo em dic que les coses que depenen de mi intento fer-les. ara d'altres poden canviar els plantejaments i anonar-nos. Sé si escriure, posem, demà i què? Anton.
El destí no està escrit enlloc, perquè és indeterminat; és a dir, depèn d'algunes magnituds físiques que no tenen un valor fix en el temps, sinó que van variant a l'atzar i que agafen un valor qualsevol depenent únicament de l'atzar. Aquestes magnituds influeixen en esdeveniments tals com que guanyi un espermatozoo o un altre en la carrera per la fecundació, que surti una o altra bola al bombo d'una loteria, que el rebot d'un objecte material en determinades formes i matèries acabi anant en una direcció o una altra, que un cervell raoni en un sentit o en un altra, i un reguitzell de fenòmens més que afecten profundament els esdeveniments futurs. En conseqüència el destí no pot estar escrit. Si viatgéssim a la setmana passada amb el resultat dels partits de la quiniela escrits en un paper, no ens serviria de res, perquè per les raons abans comentades, serien resultats diferents. Ara bé, que el destí no estigui escrit, no vol dir que el poguem escriure del tot nosaltres, perquè estem molt influits per la genètica. El fet de ser com som fa que el ventall de possibilitats diferents que pot prendre el nostre destí es limiti a unes quantes, i que la decisió personal de governar la nostra vida depengui dels condicionants genètics, de l'atzar, i de l'entorn, i de les relacions entre aquestes tres coses. Qualsevol altre dins del nostre cos probablement actuaria igual que nosaltres, perquè estaria sotmès als mateixos condicionants, i si no actués iguals seria per les magnituds indeterminades que depenen de l'atzar, perquè si deslliguem el nostre ésser del cos i dels determinants físics, hem de ser iguals; si no ho fóssim i això derives en implicacions morals, la responsabilitat cauria en qui ha fet el disseny del nostre ésser deslligat del cos (que l'hauria fet diferent i en conseqüència amb tendencia a decidir erròniament o almenys més erròniament que uns altres) Resumint, bo i que el destí no està escrit, això no vol dir que el poguem triar, almenys al 100%
Si el destí existís ja podriem agafar i estirar-nos en un sofà a veure passar la vida, perquè total... la vida és un cúmul de casualitats provocades pel que fem o deixem de fer. Ho tinc més que comprovat.
Jo crec que sí, que el destí existeix. Crec que hi ha unes línies generals traçades, tot i que cadascú ha de ser prou hàbil per saber-s'hi conduir. I em sembla genial que qui vulgui ho comparteixi, i qui no vulgui, no :-)
Caram, caram, quin tema més bo i m'agrada molt la foto que has triat...
La veritat és que "no ho sé" :-)
Ho he pensat moltes vegades, moltes... i la conclusió amb la que em sembla que em contradic menys a mi mateixa (perque, a vegades, donant voltes i voltes, et fas un embolic) és que:
Crec que som lliures de triar el nostre destí, però, malgrat tot, crec que hi ha Algú que, ens coneix tant, que ja sap el que triarem... I si abans que triem ja se sap quina serà la nostra decissió?... glubs... és que ja tenim fixat el destí? :-))
No, no el tenim fixat... però si Ell ho sap, ho sap :-))
A vegades pensem que tots tenim ja un destí fixat, però som nosaltres els que el marquem, amb les nostres decisions... Segons el que fem triem un destí o un altre, però el que no sabem si entre les diferents decisions arribarem al mateix lloc... Incertesa, misteri, curiositat,.... això és el destí, la vida. Salut!!!
La gràcia està en poder de jugar de davanter centre i tenir facilitat per esquivar les entrades brutes -directes als turmells- que de tant en tant els defenses ens engeguen.
Ni idea, però la meva mare diu que la meva iaia deia que "quan la carn ha de ser del llop, ella sola se n'hi va..." Ja veus determinisme pur... Petonets!
On queda el lliure albir doncs? Podem ser davanters si ens ho proposem. La pròpia voluntat ens determina el destí, però cal treballar-s´ho individualment.
La vida és una constant pressa de decisions. Cada cosa que fem, diem o escrivim inclou múltiples variants i possibilitats a seguir... masses variables per una sola paraula.
I qui ens pot assegurar que canviant el nostre destí només fem que seguir els plans previstos per aquest? El destí ja les té aquestes coses, el molt punyetero...! :)
Jo no ho sé, sóc agnóstic.
ResponEliminaPerò creure en el destí és una bona manera de conformar-se.
Evidentment existeix la capacitat de canviar el destí propi però també és cert allò que diu la cançò de que "si naciste pa martillo del cielo te caen los clavos".
ResponEliminaAl darrer libre del Punset es parlar molt d'aquesta qüestió des del punt de vista científic.
Salu2
Em sembla que ve de molt lluny que es vol creure en això de la superioritat del home en canviar el destí...Crec que som continuadors de l'espècie solament, clar tenir un bon desti en eixa feina i mentre la fem que és la vida ens preocupa a tots./
ResponEliminaJo em dic que les coses que depenen de mi intento fer-les. ara d'altres poden canviar els plantejaments i anonar-nos. Sé si escriure, posem, demà i què? Anton.
El destí se'l llaura un mateix dia a dia. Pensar que existeix és una forma d'acomodar-se i pensar que no cal fer res perquè ja vindrà....
ResponEliminaEl destí no està escrit enlloc, perquè és indeterminat; és a dir, depèn d'algunes magnituds físiques que no tenen un valor fix en el temps, sinó que van variant a l'atzar i que agafen un valor qualsevol depenent únicament de l'atzar. Aquestes magnituds influeixen en esdeveniments tals com que guanyi un espermatozoo o un altre en la carrera per la fecundació, que surti una o altra bola al bombo d'una loteria, que el rebot d'un objecte material en determinades formes i matèries acabi anant en una direcció o una altra, que un cervell raoni en un sentit o en un altra, i un reguitzell de fenòmens més que afecten profundament els esdeveniments futurs. En conseqüència el destí no pot estar escrit. Si viatgéssim a la setmana passada amb el resultat dels partits de la quiniela escrits en un paper, no ens serviria de res, perquè per les raons abans comentades, serien resultats diferents.
ResponEliminaAra bé, que el destí no estigui escrit, no vol dir que el poguem escriure del tot nosaltres, perquè estem molt influits per la genètica. El fet de ser com som fa que el ventall de possibilitats diferents que pot prendre el nostre destí es limiti a unes quantes, i que la decisió personal de governar la nostra vida depengui dels condicionants genètics, de l'atzar, i de l'entorn, i de les relacions entre aquestes tres coses. Qualsevol altre dins del nostre cos probablement actuaria igual que nosaltres, perquè estaria sotmès als mateixos condicionants, i si no actués iguals seria per les magnituds indeterminades que depenen de l'atzar, perquè si deslliguem el nostre ésser del cos i dels determinants físics, hem de ser iguals; si no ho fóssim i això derives en implicacions morals, la responsabilitat cauria en qui ha fet el disseny del nostre ésser deslligat del cos (que l'hauria fet diferent i en conseqüència amb tendencia a decidir erròniament o almenys més erròniament que uns altres) Resumint, bo i que el destí no està escrit, això no vol dir que el poguem triar, almenys al 100%
Si el destí existís ja podriem agafar i estirar-nos en un sofà a veure passar la vida, perquè total... la vida és un cúmul de casualitats provocades pel que fem o deixem de fer. Ho tinc més que comprovat.
ResponEliminaDiuen que qui res fa, res li passa...
ResponElimina(Que anava del futbolin això?)
No, és filosofia de vida, home...
potser és el destí qui no es pot deslligar de nosaltres, i el fem anar on volem!
ResponEliminaJo crec que sí, que el destí existeix. Crec que hi ha unes línies generals traçades, tot i que cadascú ha de ser prou hàbil per saber-s'hi conduir.
ResponEliminaI em sembla genial que qui vulgui ho comparteixi, i qui no vulgui, no :-)
Salut.
I tant que podem triar ser davanter centre! Una altra cosa és que a vegades ens adonem que hauríem d'haver escollit ser el porter!
ResponEliminaa mi sempre me tocava ser portera... asi quines balonaes a la cara... i ma mare mai va dir res... mama.Un bes amb desti
ResponEliminaCaram, caram, quin tema més bo i m'agrada molt la foto que has triat...
ResponEliminaLa veritat és que "no ho sé" :-)
Ho he pensat moltes vegades, moltes... i la conclusió amb la que em sembla que em contradic menys a mi mateixa (perque, a vegades, donant voltes i voltes, et fas un embolic) és que:
Crec que som lliures de triar el nostre destí, però, malgrat tot, crec que hi ha Algú que, ens coneix tant, que ja sap el que triarem... I si abans que triem ja se sap quina serà la nostra decissió?... glubs... és que ja tenim fixat el destí? :-))
No, no el tenim fixat... però si Ell ho sap, ho sap :-))
A vegades pensem que tots tenim ja un destí fixat, però som nosaltres els que el marquem, amb les nostres decisions...
ResponEliminaSegons el que fem triem un destí o un altre, però el que no sabem si entre les diferents decisions arribarem al mateix lloc...
Incertesa, misteri, curiositat,.... això és el destí, la vida.
Salut!!!
El destí és l'armilla salvavides que ens enfundem cada vegada que naufraguem.
ResponEliminaQuan ens va bé és gràcies al nostre esforç, empenta, preparació, dedicació, etc., i mil etc. més.
Quan ens va malament és culpa del destí.
Estem lligats al que ens pasa i que no sempre controlem.
ResponEliminaLa gràcia està en poder de jugar de davanter centre i tenir facilitat per esquivar les entrades brutes -directes als turmells- que de tant en tant els defenses ens engeguen.
ResponEliminaSi som peça de futbolí, ho tenim mal amanit!
ResponEliminaintentem ser davanters centre (o extrems en el meu cas). el mister (el destí) ens acaba colocant on li dona la gana.
ResponEliminasi es que ens acaba incloent dins l'onze inicial.
Ni idea, però la meva mare diu que la meva iaia deia que "quan la carn ha de ser del llop, ella sola se n'hi va..." Ja veus determinisme pur... Petonets!
ResponEliminaOn queda el lliure albir doncs? Podem ser davanters si ens ho proposem. La pròpia voluntat ens determina el destí, però cal treballar-s´ho individualment.
ResponEliminaLa vida és una constant pressa de decisions. Cada cosa que fem, diem o escrivim inclou múltiples variants i possibilitats a seguir... masses variables per una sola paraula.
ResponEliminahi ha coses que les podem canviar amb més o menys esforç i sacrifici, però d'altres no
ResponEliminaI qui ens pot assegurar que canviant el nostre destí només fem que seguir els plans previstos per aquest?
ResponEliminaEl destí ja les té aquestes coses, el molt punyetero...! :)