el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
02 de gener 2009
La L de la vida
En quin moment ens podem treure la L d'anar per la vida?
Crec que mai no ens podem treure la L, perquè sempre n'estem aprenent. Sovint, quan ja ens pensem que podem donar lliçons, se'ns presenta com una revelació l'evidència que hem estat cometent un profund error i que cal rectificar. Però potser la vida en si mateixa són unes llargues pràctiques que serveixen per a treure's alguna mena de carnet... no?
La L no ens la treurem mai de sobre, sempre hem d'anar aprenent, malauradament, alguns mai aprenen o pensen que ja ho han après tot. Potser aquests necessitarien un examen per ser persona. Qui el fa o com és fa? Impossible saber-ho. Molt bon any nou.
Tot és un aprenentatge, tot un viatge a Itaca, tot un meravellar-se amb l'alba blava i amb la lluna de foc, tot són fils d'un cabdell que mai és el mateix, que sempre és el mateix, talment el riu d'aquell filòsof que deia que tot es movia, i en aquest moviment rau l'aprenentatge etern, mai res és igual, per això hen de nedar amb la L a la pell perquè aprendrem i gaudirem cada dia de la mateixa vida, cada segon de diferents emocions. El llibre de la vida és infinit i el millor aprenent sols en sap l'equivalent a un gra de sorra d'un màgic desert, sí, estem per sort condemnats a navegar sobre un L d'aprenents el meravellós i captivador oceà de ser peces d'un enlluernador tot, místic o pagà, impossible de conèixer, impossible de comprendre.
Uis quàntes preguntes! I que difícils!!! Què tenen premi, aquestes? I una cosa..., la "L" seria de "lliri"? ;)
Ja fa dies que et vull fer un petit regal, però quan no és per una cosa, és per l'altra i no me'n recordo o, quan me'n recordo, no puc. Res..., és un bocinet de la meva web que em penso que t'agradarà. És just des de l'altra banda de la foto de la capçalera del teu blog, més o menys.
Coincidim que som aprenents, però... de què? Quan sembla que ens la podem treure, ens posen el dogal i el cascabell altra volta i a començar de nou. Segurament que faran una llei per que tot sigui més suau i que els exàmens previstos no donguin carabasses, per que si tots ens presentem a dalt a s.Pere amb la L qui sap si es pensen que som els catalans com a segadors i cantant... Ja sento als de per allà dins com ens deixarien. Que tot sigui per bé. Es que aquest Jesus ens posa entre la espasa i la pared. Au, treieus la L que al cotxe no li fa cap gràcia... Prou.Anton.
L'hauriem de dur sempre a sobre, per tal de recordar-nos lo fràgils que som al volant i que sempre serem aprenents de la conducció i de la vida en general.
Sí, la vida és una aventura on en qualsevol moment podem ensopegar-nos amb situacions inesperades i noves, per tant, segurament la ela, la portarem sempre.
La teva pregunta implica un pre-judici: Quan preguntes "En quin moment podem fer-ho" estàs afirmant que hi ha algun moment en el qual podem fer-ho. Com ho saps?
No em cal la L. Vaig en transport públic i puc llegir, contemplar, dormir, pensar, utilitzar el mòbil (si truquen) sense risc, xerrar distretament, peter-me de riure, si la companyia acompanya. Llàstima que a Tarragona siguin escassos (per comunicar amb pobles, però molt més escassos que Reus i voltants o Vendrell i rodalies)
Crec que a la vida sempre la duem posada la L, si més no, ens fa tocar una mica de peus a terra i pensar que n'hi ha molts d'aspectes en ella on cal que anem amb compte. En la vida real, algú pot anar sense la L ?
La veritat es que no ho se pero tenim la sort de que no tenim la vida per punts.
ResponEliminaO si, i algú ens el va trien fins que no mon queden i s'acaba ( la vida )
ResponEliminaja et dic jo que només ens la treurà la mort, hem de ser aprenents tota la vida!
ResponEliminaCrec que mai no ens podem treure la L, perquè sempre n'estem aprenent. Sovint, quan ja ens pensem que podem donar lliçons, se'ns presenta com una revelació l'evidència que hem estat cometent un profund error i que cal rectificar. Però potser la vida en si mateixa són unes llargues pràctiques que serveixen per a treure's alguna mena de carnet... no?
ResponEliminaCom l'elur, penso que sempre hem de ser aprenents...
ResponEliminapels camins on no hi ha perill de topar amb ningú! Però que avorrit seria.
ResponEliminaLa L no ens la treurem mai de sobre, sempre hem d'anar aprenent, malauradament, alguns mai aprenen o pensen que ja ho han après tot. Potser aquests necessitarien un examen per ser persona. Qui el fa o com és fa? Impossible saber-ho.
ResponEliminaMolt bon any nou.
mira s'ha de fe tenir 18 anys i aprovar 2 examens el de pràctiques i teòrica i portar un any la L de LOCO!! xD
ResponEliminaLa L de la vida:
ResponEliminaTot és un aprenentatge,
tot un viatge a Itaca,
tot un meravellar-se
amb l'alba blava
i amb la lluna de foc,
tot són fils d'un cabdell
que mai és el mateix,
que sempre és el mateix,
talment el riu d'aquell filòsof
que deia que tot es movia,
i en aquest moviment
rau l'aprenentatge etern,
mai res és igual,
per això hen de nedar
amb la L a la pell
perquè aprendrem i gaudirem
cada dia de la mateixa vida,
cada segon de diferents emocions.
El llibre de la vida és infinit
i el millor aprenent
sols en sap l'equivalent
a un gra de sorra d'un màgic desert,
sí, estem per sort condemnats
a navegar sobre un L d'aprenents
el meravellós i captivador oceà
de ser peces d'un enlluernador tot,
místic o pagà, impossible de conèixer, impossible de comprendre.
Jesús, Bon Any 2009.
A. Guiu.
Cadascú que se la tregui quan ho cregui convenient, però que no badi que és llavors quan vénen els accidents...
ResponEliminaSalut!
Depèn. La L de "letífic", de "lasciu" i de "longànime" no me la voldria treure mai.
ResponEliminaAmagada , però sempre l'hem de portar , el qui es pensi que ja ho sap tot , segur que es el que més pot apendre.
ResponEliminaUis quàntes preguntes! I que difícils!!!
ResponEliminaQuè tenen premi, aquestes?
I una cosa..., la "L" seria de "lliri"? ;)
Ja fa dies que et vull fer un petit regal, però quan no és per una cosa, és per l'altra i no me'n recordo o, quan me'n recordo, no puc. Res..., és un bocinet de la meva web que em penso que t'agradarà. És just des de l'altra banda de la foto de la capçalera del teu blog, més o menys.
En fi..., tu mateix! Serveix-te!
Coincidim que som aprenents, però... de què? Quan sembla que ens la podem treure, ens posen el dogal i el cascabell altra volta i a començar de nou. Segurament que faran una llei per que tot sigui més suau i que els exàmens previstos no donguin carabasses, per que si tots ens presentem a dalt a s.Pere amb la L qui sap si es pensen que som els catalans com a segadors i cantant... Ja sento als de per allà dins com ens deixarien. Que tot sigui per bé. Es que aquest Jesus ens posa entre la espasa i la pared. Au, treieus la L que al cotxe no li fa cap gràcia... Prou.Anton.
ResponEliminaSi ho sapiguèssim tot el dia a dia seria molt avorrit...aprendre coses noves és el millor que hi ha.
ResponEliminaLa L no s'ha de treure mai. Serà una manera d'anar sempre amb precaució. És a dir: amb respecte pels altres i amb tu mateix.
ResponEliminaL'hauriem de dur sempre a sobre, per tal de recordar-nos lo fràgils que som al volant i que sempre serem aprenents de la conducció i de la vida en general.
ResponEliminaEstic d'acord amb la majoria. Sense voler ser pessimista, sinó realista, crec que no ens la podem treure mai.
ResponEliminaSí, la vida és una aventura on en qualsevol moment podem ensopegar-nos amb situacions inesperades i noves, per tant, segurament la ela, la portarem sempre.
ResponEliminapetonets
Malauradament ens traurem la L quan passem a la M, la m de mort. Mentre tant, a aprendre sens parar.
ResponEliminaQuan en tenim els collons tan pelats que ens tornem indiferents davant la mateixa.
ResponEliminaCreus que hi ha resposta per una L?
ResponEliminaEns hi va la vida a una L per tant, tinguem seny amb la L. I la POST-L també.
Salut i bon any :)
La teva pregunta implica un pre-judici: Quan preguntes "En quin moment podem fer-ho" estàs afirmant que hi ha algun moment en el qual podem fer-ho. Com ho saps?
ResponEliminaLa podem treure provisionalment, però portant-la sempre guardada per si un cas...
ResponEliminaNo em cal la L. Vaig en transport públic i puc llegir, contemplar, dormir, pensar, utilitzar el mòbil (si truquen) sense risc, xerrar distretament, peter-me de riure, si la companyia acompanya. Llàstima que a Tarragona siguin escassos (per comunicar amb pobles, però molt més escassos que Reus i voltants o Vendrell i rodalies)
ResponEliminamai! i sempre hauriem de procurar tenir-la present!
ResponEliminaMolt bona reflexió! Jo encara no me l´he tret i diria que seguiré amb la L per molt de temps.
ResponEliminaCrec que a la vida sempre la duem posada la L, si més no, ens fa tocar una mica de peus a terra i pensar que n'hi ha molts d'aspectes en ella on cal que anem amb compte.
ResponEliminaEn la vida real, algú pot anar sense la L ?