el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
05 de gener 2009
Les joguines esperen
Les joguines esperen tendres l'abraçada de la il·lusió.
Ui!!! Un titella del Triki! No sé perquè, però m'ensumo que aquesta nit els Reis també en deixaran una pels meus fills (i una altra del Coco, de l'Epi i el Blas).
Però fins hi tot els que ja no sóm precisament uns infants, no hem de prerdre mai la il·lusió !(i seguir mantenint el nen que tots portem dins nostre). Realment és una nit que té quelcom de màgic !!!! ;-)
Avui he seguit les ordres, imperioses totes elles, però càlides, d’una nina. Hem col•locat la safata, tres barretes de cereals que no engreixen – a les altres cases j a els hi donaran xocolata -, s’ha repensat, posem-hi galetes amb farcit de taronja, i galindaines, i tres tasses, i una botella d’aigua. Al centre, un full amb un dibuix, l’ha fet amb el seu millor saber, tot ple de cura, no els hi podia oferir res més. La il•lusió i el treball, un àpat de benvinguda i un regal. En la seva edat, innocent, en el seu desig, esperança, en la seva nit, il•lusió. I el regal me l’enduc jo, amb l’espurna dels seus ulls, amb la seva lluïssor.
no són les joguines qui esperen, sinó les esperades
jejjeej, les meues s'han saturat i tot de tants de regals... hauríem de fer un pensament... podem los pares influir i/o incidir amb els regals de la família? Bueno, no és tant tràgic com m'ha sortit lo comentari!!! s'ho han passat d'allò més be!!! visca el dia de Reis!!!!
esperem que totes siguin educatives i no violentes (encara que un grapat d'indis i americans amb el seu fortí......)
ResponEliminabon any company
Sí, és cert. I als adults, ens toca demanar objectes intangibles com ha estat per a mi, el descobriment d'aquest blog.
ResponEliminaUi!!! Un titella del Triki! No sé perquè, però m'ensumo que aquesta nit els Reis també en deixaran una pels meus fills (i una altra del Coco, de l'Epi i el Blas).
ResponEliminaEl dia de Reis val la pena per veure les cares d'il·lusió infinita dels crios. És una de les coses veritablement boniques de la vida!
ResponEliminaTot i no ser nena de cos, encara ho dec ser d'ànima, i per això visc aquest dia amb molta il·lusió.
ResponEliminaI no nomes dels xics.
ResponEliminaLa nit realment màgica per ells!
ResponEliminaBons Reis1
Quin personatge!
ResponElimina(em refereixo al de color blau)
En Triki!!!!!!!!!!!! EL meu heroi!
ResponEliminaEncara avui, passats molts anys dels meus reis infantils, miro furtivament el recó on deixaven les joguines... Bons reis!!
ResponEliminaI en rebran moltes d´abraçades, i ben aviat !!
ResponEliminaPer sort, encara queden dies de màgia!
ResponEliminaPerò fins hi tot els que ja no sóm precisament uns infants, no hem de prerdre mai la il·lusió !(i seguir mantenint el nen que tots portem dins nostre).
ResponEliminaRealment és una nit que té quelcom de màgic !!!! ;-)
espero el teu regal company! m'has ben liat aquests dies amb les pistes...sobretot la del te xinés!!!!
ResponEliminaO els llibres, mai es sap...
ResponEliminaAvui he seguit les ordres,
ResponEliminaimperioses totes elles,
però càlides, d’una nina.
Hem col•locat la safata,
tres barretes
de cereals
que no engreixen
– a les altres cases j
a els hi donaran
xocolata -,
s’ha repensat,
posem-hi galetes
amb farcit de taronja,
i galindaines,
i tres tasses,
i una botella d’aigua.
Al centre,
un full amb un dibuix,
l’ha fet amb el seu millor saber,
tot ple de cura,
no els hi podia oferir res més.
La il•lusió i el treball,
un àpat de benvinguda
i un regal.
En la seva edat, innocent,
en el seu desig, esperança,
en la seva nit, il•lusió.
I el regal me l’enduc jo,
amb l’espurna dels seus ulls,
amb la seva lluïssor.
no són les joguines qui esperen, sinó les esperades
Jo diria que a casa els regals estrella seran una nau d' Star Wars a tamany gairebé natural i una disfressa de flamenca que causarà sensació ...
ResponEliminajejjeej, les meues s'han saturat i tot de tants de regals... hauríem de fer un pensament... podem los pares influir i/o incidir amb els regals de la família? Bueno, no és tant tràgic com m'ha sortit lo comentari!!! s'ho han passat d'allò més be!!! visca el dia de Reis!!!!
ResponEliminaAbraçada?
ResponEliminaSi sembla que te l'estaves cruspint!
Salut, Jesús!