el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Una mica de companyia sempre s'agraeix. Però de vegades passa allò de: millor sol que mal acompanyat. I s'ha de seguir endavant, amb por o sense. Aleshores, si no tinc una altra má, m'agafo la meva. I som-hi que no ha estat res.
M'encanta que vagis posant poemes, encara et retornarem als orígens! (ho vas dir fa poc). Compartir el camí és molt més tranquil·litzador, i tant que sí!
A vegades la por sorgeix per mirar endarrera... quan afloren els records... I si, tot és més fàcil amb algú al costat... i sentint aquella seguretat en tu mateix. Però mirem endavant vivint el present... Una abraçada!!
la por és un avis, si un fins té protecció...Anton.
ResponEliminaPreciós :-)
ResponEliminaJo no en sé gens de comentar poesia, sóc un desastre en aquest tema, però sí sé si m'agrada... i aquests quatre vesos m'agraden :-)
Tens raó, la por pot arribar a ser menys por si ens ho proposem i triem aquest camí.
ResponEliminaGràcies per posar-ho en mots.
Un petó!
que les pors siguin menys pors, doncs i mirem endavant!
ResponEliminaA qui cal sempre tenir al costat, per superar les pors, és a un mateix; és l'única persona que segur que serà sempre amb nosaltres.
ResponEliminaMaco.
que be es sent u quan li donen la ma per pujarlo un poquet
ResponEliminaDiu J, cantant i lletrista de Los Planetas, que mirar el futur sempre fa por, però que -si ens adonem- sempre estem al present.
ResponEliminaSalutacions d'un nou seguidor. Des de Xàtiva.
Una mica de companyia sempre s'agraeix.
ResponEliminaPerò de vegades passa allò de: millor sol que mal acompanyat.
I s'ha de seguir endavant, amb por o sense.
Aleshores, si no tinc una altra má, m'agafo la meva.
I som-hi que no ha estat res.
Quina veritat més gran :)
ResponEliminaM'encanta que vagis posant poemes, encara et retornarem als orígens! (ho vas dir fa poc).
ResponEliminaCompartir el camí és molt més tranquil·litzador, i tant que sí!
Maco! Penso com en Ferran, la millor companyia ets tu mateix. Si a més, hi ha més gent, fantàstic, però si no, no passa res.
ResponEliminaRecordo aquest lloc , i si sense por.
ResponEliminala por sempre és por, siga com siga...
ResponEliminaA vegades la por sorgeix per mirar endarrera... quan afloren els records...
ResponEliminaI si, tot és més fàcil amb algú al costat... i sentint aquella seguretat en tu mateix.
Però mirem endavant vivint el present...
Una abraçada!!