el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
20 de gener 2009
Nines russes
Quantes nines russes calen per a arribar a l'interior d'una dona? I d'un home?
M'apunto a les teories qualitatives més que a les quantitatives. És igual quantes calen (això depèn de molts factors); l'important és tenir la capacitat d'arribar-hi.
Tots d´una manera o d´una altra arribem a l´interior dels altres, i cadascú fem una funció diferent... és la persona la que decideix el quant després de veure el com... Salut!!!
Per aquí deiem que un s'ha de menjar un sac de sal per conèixer a l'altre. Aquí obrirem nines -virtuds, defectes - fins que en trobem en l'atzuzac, front´´o, pared, el JO intim,... Jo preguntaria si em arribat a obrir aquesta última nina russa dins nostre, si ho hem provat mai, per la d'altre ja és deuen fer pràctiques... Anton.
Doncs a mi em sembla que al fons dels homes i al fopns de les dones (al fons-fons) no hi arriba ningú més que els propis homes i les pròpies dones, i no sempre...digue'm pessimista... bé, tampoc seria ser pessimista, sinó pensar que tots tenim quelcom que ens guardem tan endins que ni als més propers ho volem mostrar.
Les nines són les tanques que tots ens posem per defensar-nos de tot allò que ens envolta, segons les nostres expeiències personals són més fàcils o difícils de saltar.
L'amor i la sinceritat són dues bones escales que ens ajuden a arribar, o potser almenys a intentar-ho.
Quantes nines hi ha? Me les deixaries per jugar amb el meu fill? Suposo que tot depèn de les ganes que posi la persona a la que intentes arribar, o no...
Se'n necessiten l'infinit. El que passa, que opinen com si ho sabessim tot dels altres.
ResponEliminaMa.Teresa R.
Deixa-m'ho pensar... Més que el nombre de nines, potser el que cal és trobar la persona que sàpiga arribar a l'interior de cada persona...
ResponEliminaPer això uns ens avenim més que altres no? ;-)
M'ha encantat aquest post!!!
A mi em sembla que la quantitat de nines que cal per arribar a l'interior és molt irregular i depèn dels homes i de les dones.
ResponEliminaDes d'infinites nines... a molt poquetes.
Per arribar a l'interior, dic, no pas per a saber-ho tot. Saber-ho tot em ssembla impossible.
uf per arribar al interior... jo sols necesite una sinceritat i carinyo jajaj soc massa facil. Un bes
ResponEliminaM'apunto a les teories qualitatives més que a les quantitatives. És igual quantes calen (això depèn de molts factors); l'important és tenir la capacitat d'arribar-hi.
ResponEliminaExcel·lent post, efectivament.
Quants monos havien en una ampolla d'anis del mono?
ResponEliminaTots d´una manera o d´una altra arribem a l´interior dels altres, i cadascú fem una funció diferent... és la persona la que decideix el quant després de veure el com...
ResponEliminaSalut!!!
Per aquí deiem que un s'ha de menjar un sac de sal per conèixer a l'altre. Aquí obrirem nines -virtuds, defectes - fins que en trobem en l'atzuzac, front´´o, pared, el JO intim,... Jo preguntaria si em arribat a obrir aquesta última nina russa dins nostre, si ho hem provat mai, per la d'altre ja és deuen fer pràctiques... Anton.
ResponEliminaDoncs a mi em sembla que al fons dels homes i al fopns de les dones (al fons-fons) no hi arriba ningú més que els propis homes i les pròpies dones, i no sempre...digue'm pessimista... bé, tampoc seria ser pessimista, sinó pensar que tots tenim quelcom que ens guardem tan endins que ni als més propers ho volem mostrar.
ResponEliminaep! és la meva opinió!
De vegades només cal una rialla.
ResponEliminanomés cal temps i amor. Amb una, en tens prou, sols has de trobar l'adequada al teu cor.
ResponEliminaUna delícia de post!!!!
Les nines són les tanques que tots ens posem per defensar-nos de tot allò que ens envolta, segons les nostres expeiències personals són més fàcils o difícils de saltar.
ResponEliminaL'amor i la sinceritat són dues bones escales que ens ajuden a arribar, o potser almenys a intentar-ho.
Quantes nines hi ha? Me les deixaries per jugar amb el meu fill?
ResponEliminaSuposo que tot depèn de les ganes que posi la persona a la que intentes arribar, o no...