El vent i un CD de Moustaki em va acompanyar en el viatge d'anada, riu Ebre i Terra Alta amunt. En arribar a Vall-de-roures entro a l'oasi de la llibreria Serret. Allí ja m'esperen uns quans escriptors i la pila d'una cinquantena d'exemplars per signar que l'Octavi ja ha acumulat en tan sols dos dies que fa que té el llibre. Arriben més escriptors. Petons, encaixades de mans, presentacions, i la roda de signatura d'exemplars no para, una mica caòtica al començament. L'Octavi ens anuncia que properament canviarà el tamboret on s'han assegut a signar tants culs il·lustres, mentre ens avança una colla de projectes nous.
A migdia anem al restaurant i, de camí, el vent ens sacseja i despentina. Una sopa de peix m'escalfa i la tertúlia no para.
Després de dinar, per fer temps, anem a visitar un hotel rural amb encant restaurat recentment, el Mas del rei, i l'Helena, una de les mestresses, ens fa de guia.
Anem amb diversos cotxes i quedem a trobar-nos als porxos de l'Ajuntament d'Arnes. Allí, el fort vent ens fa arrecerar-nos en un bar del carrer Bonaire (ironies del destí). Part dels escriptors tarden en venir, els truco al mòbil, i seguint les indicacions fan cap al bar. En sortir del Mas del rei s'han perdut i han fet una ruta improvisada per la Terra Alta, enmig del vendaval de l'any. Riem.
Ja són quasi les vuit i anem al Molí de l'Oli on la Pepa Nogués, el Josep Igual i jo mateix farem la presentació del llibre entre companys. El vent ha espantat la gent del poble, però una colla d'escriptors i escriptores, amb els seus acompanyats, han desafiat el mal temps i guanyen un bon dia per a recordar.
De tornada a Tortosa, m'acompanyen uns quants cotxes al darrere per no perdre's una altra vegada, i la música de Jesús Fusté.
Repercussions del llibre: aquí , aquí, aquí , aquí , aquí, aquí
Més fotos de la jornada a la meva galeria d'imatges.
que tingueu un cami ple d'exits , malgrat anar en contra vent.
ResponEliminaCap de setmana molt accidentat a causa del vent. Tot i així veig que als escriptors no hi ha res que us aturi.
ResponEliminaOhhh! A l'hotel Mas del Rei hi hem estat! Són molt macos, agradables i s'hi menja mlt bé. Ens continuem mantenint en contacte per email, tenen un gos que es diu Rei que nosaltres el vam conèixer de mooooooolt petitó i que ara ja deu ser de tamany considerable!... un gran record, el cap de setmana que hi vam passar!
ResponEliminaQuina marxeta porteu, els escriptors de l'Ebre, eh? a mitjans de març tornarem per aquelles contrades, a la llibreria Serret hi anirem segur! és visita obligada cada vegada que anem cap al Matarranya!
ui, com m'enrotllo... ho sento, ho sento...
petonet!
M'agrada vore com per allà baix se fan i diuen coses que segur que són molt interessants. Espero llegir-lo.
ResponElimina