el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
16 de gener 2009
Recuperar el passat
Recuperar el passat és un deute, una manera de mantenir vius els records, de mimar les petjades que ens han dut aquí.
.
Al centre de la fotografia, la meva padrina, Sofia Pallejà en un carrer de Cornudella de Montsant, entre 1920-1925, aprox.
uf.. 1920.. ja han passat anys ,ja. m´encanten aquests tipus de fotografies d´abans, en blanc i negre on vas desgranant qui es qui... sovint també miro fotos antigues dels meus avis i besavis, els carrers del poble com eren i com han canviat.. la casa pairal com era i com ha canviat... i com canviarà encara tot més.. res, salutacions.
Fantàstic el canvi de les fotografies, Jesús. Sort d'algunes tecnologies! I sí, el passat som nosaltres; és importantíssim descobrir-lo, conèixer-lo i conservar-lo!
Estic d'acord amb tot el que han dit. I se m'està passant pel cap de començar a fer alguns posts amb fotografies de principis del segle passat; i potser fer relats o poemes a partir d'aquestes fotografies.
Conservar el passat... Quina feinada! Jo vaig fer una cosa semblant fa mig any per regalar-li a un tiet i encara va quedar prou bé, però no estava tan espatllada com la teva.
Al poble, juntament amb una amiga, també varem fer un recull de fotos antigues i les vam arreglar i escanejar. Quan el cd es va passar a la pantalla gran per a tot el poble la gent va sortir plorant d'emoció. Es bonic no perdre els records.
Sempre penso que una de les coses que més m'agrada de la modernitat tecnològica que ens envolta és la facilitat per fer fotografies que immortalitzin persones, espais o moments que passen i que abans només podien guardar-se en la nostra memòria.
Felicitats per aquest treball de restauració de la foto! És magnífic i la millora espectacular. I per això serveixen les fotos, no? Per conservar el passat!
Records... és molt gratificant poder gaudir d´ells a través de fotografies o escrits... De tant en tant miro fotos antigues i, la veritat, és un goig veure com d'altres imatges et venen al cap... Bonica manera de "recuperar el passat" Salut!!!
El passat i sobretot la gent del nostre passat són les nostres arrels, les que ens permeten créixer i aguantar el dia a dia. Per això és bo recordar-les de tant en tant, per sentir-les més a prop.
uf.. 1920.. ja han passat anys ,ja. m´encanten aquests tipus de fotografies d´abans, en blanc i negre on vas desgranant qui es qui... sovint també miro fotos antigues dels meus avis i besavis, els carrers del poble com eren i com han canviat.. la casa pairal com era i com ha canviat... i com canviarà encara tot més.. res, salutacions.
ResponEliminaOstres, com pot arribar a canviar una fotografia tractada!! Fa molta il·lusió aquest tipus de coses
ResponEliminaFantàstic el canvi de les fotografies, Jesús. Sort d'algunes tecnologies! I sí, el passat som nosaltres; és importantíssim descobrir-lo, conèixer-lo i conservar-lo!
ResponEliminaEstic d'acord amb tot el que han dit. I se m'està passant pel cap de començar a fer alguns posts amb fotografies de principis del segle passat; i potser fer relats o poemes a partir d'aquestes fotografies.
ResponEliminaConservar el passat...
ResponEliminaQuina feinada!
Jo vaig fer una cosa semblant fa mig any per regalar-li a un tiet i encara va quedar prou bé, però no estava tan espatllada com la teva.
Quina bona feina amb la foto!
ResponEliminaRecuperar el passar i reparar-lo, si es pogués fer com es fa amb les fotos!
Al poble, juntament amb una amiga, també varem fer un recull de fotos antigues i les vam arreglar i escanejar.
ResponEliminaQuan el cd es va passar a la pantalla gran per a tot el poble la gent va sortir plorant d'emoció.
Es bonic no perdre els records.
Sempre penso que una de les coses que més m'agrada de la modernitat tecnològica que ens envolta és la facilitat per fer fotografies que immortalitzin persones, espais o moments que passen i que abans només podien guardar-se en la nostra memòria.
ResponEliminaOsti impressionant la restauració. Per treure's el barret. tant de bo la història pogués recuperar-se d'aquesta manera per redescobrir-la.
ResponEliminaés una de les coses que més m'agrada fer amb el fotoxop, restaurar fotos antigues!
ResponEliminaUn treball fantàstic!
doncs si!
ResponEliminaés un deute xò també un regal que ens podem fer naltres mateixos
Felicitats per aquest treball de restauració de la foto! És magnífic i la millora espectacular. I per això serveixen les fotos, no? Per conservar el passat!
ResponEliminaNo cal dir que les manetes del que ha operat per aquí sap el que es fa, li manava la sang,potser.
ResponEliminaAnton.
Un dels grans pecats del present, no recordar-nos del passat. Esperem que no passi en el futur...
ResponEliminaSom el que hem viscut. Nosaltres i els que anaven davant nostre.
ResponEliminaMagnífica recuperació !
Al passat de vegades podem veure el futur.
ResponEliminaQuè maca ha quedat la fotografia!!
ResponEliminaAl meu marit li encanta guardar i veure fotos antigues dels seus pares quan eren molt joves, dels seus avis... :-))
Records... és molt gratificant poder gaudir d´ells a través de fotografies o escrits...
ResponEliminaDe tant en tant miro fotos antigues i, la veritat, és un goig veure com d'altres imatges et venen al cap...
Bonica manera de "recuperar el passat"
Salut!!!
El passat i sobretot la gent del nostre passat són les nostres arrels, les que ens permeten créixer i aguantar el dia a dia. Per això és bo recordar-les de tant en tant, per sentir-les més a prop.
ResponEliminaPer cert, gràcies per la visita i el comentari.
Sort de les fotografies per poder recordar moments, i sobretot per poder conèixer gent que potser no vam coincidir en vida.
ResponEliminaTasca encomiable la preservació dels origens, siguin personals o grupals. És l´única manera que el nostre futur sàpiga d´on vé, i cap on camina.
ResponElimina