el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Pàgines
▼
24 de febrer 2009
barana 5
Barana curulla de plantes que fa del teu balcó paisatge.
.
De nou gràcies a la Carme per la seva versió, com ja ha fet a les baranes 1, 2 , 3 i 4 . Aviat treurem l'entrellat de tanta barana.
Bonic balcó, Jes´su, preciosa frase... escolta, com coi t'ho fas? Sempre tinc pendents dos o tres posts, quan passo...i això que ara tinc temps forçat...
Començo a pensar que això ens ha de dur a algun lloc, no sé pas quin, però... és per fer-nos parlar? per fer dibuixar la Carme? relacionat amb un proper conte? o simplement ens regales amb algunes fotografies... on menarà tanta balconada amb plantes?
Ja viiiiiinnc! Ahir no hi havia manera de poder obrir els blogs, la connexió m'anava fatal. Bé, el meu sí! Veia la meva barra lateral amb la teva 5èna barana en petitó i no hi havia manera d'arribar-hi. Això era pitjor que el meu relat de terror. Avui sí, ja hi sóc! Una de les opcions de la Cèlia... és que ho fas per fer-me dibuixar a mi, no sé si és la bona, però ha estat com a mínim un efecte secundari... tema repetitiu, però ara ja no puc parar ni fer-me enrere. Un petonàs.
bonica fotografía...
ResponEliminaveig que se li està girant feina a la Carme!!!
No es pot dir que el balconet sigui gaire aprofitable, des d'un punt de vista humà, però bonic sí que ho és! :)
ResponEliminaJo també tinc debilitat pels balcons i les tribunes...són tot un món.
ResponEliminaBonic balcó, Jes´su, preciosa frase... escolta, com coi t'ho fas? Sempre tinc pendents dos o tres posts, quan passo...i això que ara tinc temps forçat...
ResponEliminaTota una col·lecció de baranes, podries saltar aquesta i deixar-te caure pel PiT en parapent?
ResponElimina(Quan tinguis un moment, és clar)
:-)
un balcó digne de ser un jardí botànic.
ResponElimina:)
Un dia vaig veure un balcó superabundant de plantes exòtiques i resulta que era marihuana.
ResponEliminaComenço a pensar que això ens ha de dur a algun lloc, no sé pas quin, però... és per fer-nos parlar? per fer dibuixar la Carme? relacionat amb un proper conte? o simplement ens regales amb algunes fotografies... on menarà tanta balconada amb plantes?
ResponEliminaun trist balco ple de vida ja no es tant trist.
ResponEliminavaja, ja no hi cap ni ... ni la regadera !!! ... salut
ResponEliminaCarmeeeeeeeeee vineeee!!! :-))
ResponEliminaLa meva mare el trobaria PRECIÓS... jo penso com en Ferran: humanament parlant, no queda massa espai aprofitable :-))
Envejo els balcons florits!
ResponEliminaEnvejo els balcons florits!
ResponEliminaJa viiiiiinnc! Ahir no hi havia manera de poder obrir els blogs, la connexió m'anava fatal. Bé, el meu sí! Veia la meva barra lateral amb la teva 5èna barana en petitó i no hi havia manera d'arribar-hi. Això era pitjor que el meu relat de terror. Avui sí, ja hi sóc! Una de les opcions de la Cèlia... és que ho fas per fer-me dibuixar a mi, no sé si és la bona, però ha estat com a mínim un efecte secundari... tema repetitiu, però ara ja no puc parar ni fer-me enrere. Un petonàs.
ResponElimina