el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
20 de febrer 2009
Cau el vespre
Cau el vespre i la llum que minva fa imprecisos els detalls. Des de l'interí balcó d'un hotel, res sembla immutable.
M'agrada la poesia i el teu petit escrit en desti·la. Però quina dèria t'ha donat amb els balcons i les baranes? Sembla que estiguis tancat a la presó. Ens ho hauríes d'aclarar perquè jo ja començo a estar intrigat.
M'agrada aquest post, m'agrada el capvespre...aquell moment del dia quan esperes estar tranquil a casa, o en aquest cas el descans d'un hotel. La foto és suggerent, la llum del capvespre té quelcom d'especial, gairebé poètica.
Les sortides i les postes de Sol,les mil llunes... i els estels a mi em fascinen i m'alimenten tant!...els cels ataronjats, els núvols... són millor que qualsevol massatge. El meu massatge espiritual!
I per què res sembla immutable? Per què es suposa que tot hagi de canviar? Igual es podia haver escrit: "tot sembla immutable" i u segueix sent poeta, no? Ai...,ai...
M'agrada la poesia i el teu petit escrit en desti·la. Però quina dèria t'ha donat amb els balcons i les baranes? Sembla que estiguis tancat a la presó. Ens ho hauríes d'aclarar perquè jo ja començo a estar intrigat.
ResponEliminasembla ser que també perdem visió a causa de la dispersió dels rajos de llum... moments de màgia!
ResponEliminaAlguna cosa té aquesta foto... no sé què és, però m'agrada molt. Potser la perspectiva que dibuixa la filera de cases, directa cap al sol que en pon?
ResponEliminaMaca.
Deixàs anar la bella imaginació del qui llegeix... entre punts suspensius.
ResponEliminaDe nit tots els gats són negres, he he he...
ResponElimina;-)
L'hotel, no deu ser el BAR ANA...anton.
ResponEliminaSegurament és per això que prefereixo el dia clar a la nit o el capvespre. Prefereixo de totes totes les precisions a les imprecisions :)
ResponEliminaBona estada!
Jesús, avui he recollit un llibre molt especial :) Gràcies per la dedicatòria, ja tinc ganes de tenir una estona tranquil.la i asseure'm a degustar-lo
ResponElimina¡Pero qué maravilla de foto...! Me encanta el contraste entre la luz del atardecer y la línea de casas de enfrente, tan regular...
ResponEliminaUn saludo!
El vespre ja esta caigut sobre Manresa.
ResponEliminaM'agrada aquest post, m'agrada el capvespre...aquell moment del dia quan esperes estar tranquil a casa, o en aquest cas el descans d'un hotel. La foto és suggerent, la llum del capvespre té quelcom d'especial, gairebé poètica.
ResponEliminaUna foto molt maca!
ResponEliminaEl capvespre fa imprecisos els detalls, però molt més precises les sensacions sovint... :-)
Les sortides i les postes de Sol,les mil llunes... i els estels a mi em fascinen i m'alimenten tant!...els cels ataronjats, els núvols... són millor que qualsevol massatge. El meu massatge espiritual!
ResponEliminaI per què res sembla immutable? Per què es suposa que tot hagi de canviar? Igual es podia haver escrit: "tot sembla immutable" i u segueix sent poeta, no? Ai...,ai...
ResponElimina