Ahir, 20 de febrer, després de dinar i xino-xano, emprenc rumb cap al Nord, en direcció a Igualada. Vaig bé de temps i circulo sense pressa per carreteres secundàries. Entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca veig venir de cara, a intervals regulars, una dotzena de carrosses que es deuen preparar per Carnaval.Entro a Igualada seguint la senyalització que indica Centre. M'aturo en una vorera i pregunto a una senyora que va a peu si vaig bé per a anar a la Biblioteca. Em fa unes quantes indicacions (recte, dreta, esquerra...), però no es deu fiar que l'hagi entès o tem que em perdi i, 15 segons després, veig que s'atura al costat amb el seu cotxe i em fa senyals que la segueixi.
Arribo amb prou temps per passejar una estona pel nucli antic de la ciutat i fotografiar algunes baranes (la meva darrera dèria).
Faig cap a la Biblioteca i la Magda m'ensenya l'esprèndid edifici, una antiga fàbrica tèxtil restaurada.
Tot això perquè ahir va tenir lloc una altra presentació de El vertigen del trapezista, de mà d'un escriptor i blocaire amic, Joan Pinyol, amb qui he mantingut diverses i divertides col.laboracions durant aquest any. El vaig conèixer a la II Fira literària Cid i Mulet de Jesús que ell va inaugurar el 23 de febrer de 2008. Joan Pinyol va fer en el marc d'aquesta Fira la última presentació del seu Micromèxics, i l'endemà jo vaig presentar per primer cop El vertigen del trapezista. El vertigen i el seu Pilota de set, apareguts gairebé al mateix temps, es van fer molt amics i van compartir taulells de llibreries. El Joan Pinyol, que va parlar àmpliament i generosament dels meus contes (gràcies, Joan), també va comentar aquest cúmul de casualitats i complicitats, i va fer referència al fet que, un any després de publicar-se el llibre, encara se'n facin presentacions. I és que en aquest món actual de les presses i les caducitats immediates, 1 any d'antiguitat sembla definitiu per a un llibre, i no hauria de ser així. També va comparar l'artesania d'escriure amb la tèxtil. Entre el públic, com sempre, algun blocaire.
En acabar, per facilitar-me la sortida de la ciutat, segueixo un altre cotxe, el del Joan. La gent de l'Anoia ha estat amable, i no han permès que es perdi un pobre escriptor.
Al blog del Joan llegireu la seva visió de la presentació.
És curiós com les teues cròniques de "El vertigen del trapezista" sempre traspuen una mescla de treball d'escriptor i sincera humanitat. Fa goig llegir-te.
ResponEliminaSalut!
Celebro que el trapezista no es cansi, té unes volutats rere seu que l'esperonen a seguir en el seu va i ve d'un pole a l'altre i d'estanteria a mans de lectors. Si ja ho sou, una felicitat anyadeixo a tot el que expliqueu. / Això que altra persona es desvetlli quan ha d'indicar el lloc que un espera trobar és d'una humanitat sublim./ Felicitat, Anton.
ResponEliminaafegiria al comentat per en jeroni que, a més, atorgues a la feina d'escriptor un aroma d'artesania que m'agrada. molt.
ResponEliminafelicitats jesús.
Una bonica manera d'agafar la vida, una mirada d'escriptor que tot s'ho fa seu, una mirada intel·ligent per comprendre i transmetre-ho després! I com viatja aquest trapezista!
ResponEliminavEIG QUE LA PRESENTACIO PER L'ANOIA VA SER TOTA UNA AVENTURA, I SI iGUALADA ES UNA MICA ENREVESADA PER CIRCULAR.
ResponEliminaDesconeixia aquesta connexió Tortosa -Igualada...M'agrada aquesta connexió Tortosa -Igualada...
ResponEliminaMés que Tortosa - Igualada s'hauria de dir Tortosa -Capellades ja que en Joan Pinyol exerceix molt bé de capelladí i anoienc i vaig tenir el plaer de coincidir amb ell ja fa uns quants anys i ara l'he pogut seguir el rastre via bloc.
Per això m'ha fet gràcia aquesta connexió, m'hauria agradat venir...
Ostres, sembla que estigui parlant d'una road movie i tot plegat és una presentació de llibres, però bé, ja m'enteneu, oi?
Hi haurà segona part? Connexió Igualada - Tortosa i en Pinyol presentarà el seu llibre a alguna biblioteca ebrenca?
Espero que tot plegat anés prou bé!