Pàgines

▼

12 de febrer 2009

Felicitats petites(83)

Tots els matins, a l'hivern, abans d'anar a treballar m'escalfo una mica de llet amb un cassó. Tot i que la majoria de neurones encara no estan connectades, sempre procuro escalfar la quantitat exacta de llet. Quan apago el fogó i aboco la llet a la tassa i comprovo que l'omple fins dalt sense que en sobri gens, em sento satisfet de tanta precisió. Realment és una felicitat molt petita, però en aquella hora et conformes amb poca cosa.
at

8 comentaris:

  1. Accídia12 de febrer del 2009, a les 9:06

    Jo des de que utilitzo el microones ja no gaudeixo d'aquesta petita felicitat.

    Però els que som dormilegues hem de fer petits sacrificis per romandre cinc minuts més al llit.

    Una felicitat petita també.

    ResponElimina
  2. Carme12 de febrer del 2009, a les 9:58

    petites alegries de primera hora del matí. JO per part meva i en condicions normals no podia passar sense el vas de llet amb cola cao i les maries per a sucar. ara.. ara he canviat alimentació ja que llet que tant i tant m´agrada.. no puc veure´n. res, salut.

    ResponElimina
  3. Striper12 de febrer del 2009, a les 19:21

    Jo faig servir microones pero si cal també medeixo be la quantitat.

    ResponElimina
  4. Vivir es una casualidad12 de febrer del 2009, a les 19:43

    En aquella hora i sempre :-) La felicitat està en aquestes petites coses, no es felicitat petita, es FELICITAT en majúscules! En aquest sentit, no se si has llegit els llibres "El primer trago de cerveza y otros pequeños placeres de la vida" y "La siesta asesinada" de Philippe Delerm (Te un estil especial, no son de autoajuda, a l'autor no li agraden aquest tipus de llibres...i a mi m'ha fet un favor perque tampoc m'agraden :-))

    ResponElimina
  5. Ma-Poc12 de febrer del 2009, a les 19:53

    Jo prenc sempre la llet freda... però entenc perfectament aquesta petita felicitat!

    ResponElimina
  6. Assumpta13 de febrer del 2009, a les 1:37

    Jejeje.. jo sempre la poso primer a la tassa per encertar la mida... i de la tassa passa al cassó :-))

    (es trampa?) :-)

    ResponElimina
  7. assumpta13 de febrer del 2009, a les 19:04

    Suposo que a cops de tant repetir-ho ja sabem els segons que tardem en plenar-ho, je,je.
    Em sembla que ho aconseguiries fins i tot amb els ulls clucs, no?
    ;)

    ResponElimina
  8. Els del PiT14 de febrer del 2009, a les 17:31

    Doncs això no ho signaria en Murphy ni que li servissis el cafè tu mateix...
    ;-)

    ResponElimina