el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
14 de febrer 2009
La canción más hermosa del mundo, de Joaquin Sabina
Dificilíssim triar una cançó del mestre Joaquin Sabina, amant de la vida i poeta. Quina és la vostra preferida?
A mi em sembla que aquest mestre a que et refereixes és més vividor que no pas poeta. Està fet un "pàjaro" que juntament amb l'altre "pàjaro" que és Serrat, que, en una altra època va ser el meu referent, m'agafen ganes de fotre'ls un tret, artísticament parlant. Quan aquesta gent prenen partit (polític) valdria la pena que es dediquessin a la política i deixessin de viure del "cuento" i no em refereixo del cuento del que tu vols viure, Jesús.
Ufff, quina pregunta més difícil!!! És que a mi el Sabina m'agrada moltíssim i clar, si només n'he de dir una... En diré dues, val? Y sin embargo i l'altra, Por el boulebar de los sueños rotos. En podría dir més, eh? Com la Nube negra, Contigo, Y nos dieron (tot un clàssic), Noches de boda, Calle melancolía... Val val, ja paro... :)
Sabina vividor? Joaquín Sabina és al meu parer un creador de sensacions, un poeta de veres, això ja el fa distanciar-se trenta galàxies dels vividors, una ment d'una claredat tan ampla i polièdrica que qualsevol imitació és impossible.
Per parlar de clàssics i Sabina ho és, s'ha de tenir molta cura, molt respecte i per sobre de tot molt coneixement de causa.
Ell no busca les paraules sargides de la funció poètica, aquestes conviuen amb ell, dir a aquestes alçades del partit que Sabina és un vividor és senzillament una salvatjada. Els afeccionats a les paraules em de tenir més respecte amb aquells que tan bé les treballen.
Quién me ha robado el mes de abril: Un cant al tempus fugit exemplificat amb tres exemples molt ben trobats, un home bessó de a grisor, una adolescent prenyada, una dona madura abandonada.
El bulevar de los sueños rotos: Una cançó homenatge a un mite, describint l'energia de la Chabela amb una intensitat, força i talent, que hom s'estremeix de tant art del dedicador i de la dedicada.
La balada de Tolito: Una mirada sobre un rodamón que es guanya la vida caminant i cercant el pa amb tota mena de tretes, queda humanitzat perquè Sabina explora la vida i en trau la realitat, l'esperit d'aquell que sempre canvia d'andana.
Con la frente marchita: Un cant a l'amor, a temps intensos, a amors que es fongueren, a nostàlgies que Sabina sap embellir com ningú.
En un principi he definit Sabina com a vividor i poeta, però ja veig que he errat la paraula, perquè no s'adiu amb la meva intenció inicial, que volia expressar el seu amor per la Vida. Ja ho he modificat.
La meva preferida d'en Sabina és la de Quien me ha robado el mes de abril... Ara que l'escric la vaig cantant per dins. Fantàstica i a la vegada tan estripada (desgarradora! en castellà)! Us convido a ballar-la abraçats d'una persona estimada...
Hi ha una cançó que m'agrada que es diu "El boulevard de los sueños rotos". De fet, crec que es de Chavela Vargas...però la versió d'en Sabina m'agrada. L'altre és "Quién me ha robado el mes de abril" Serà tot lo vividor que vulguis però ningú no podrà negar que té un estil molt peculiar.
buffff ... molt difícil aquesta d'avui jesús!
ResponEliminapotser em quedo amb "güisky sin soda".
...vendí por amores
y no por dinero
mi alma a belzebú
y de las dos majas de goya
prefiero la misma que tú.
Uff… N'hi ha moltes! Per exemple, Contigo, Y sin embargo… Com a disc, potser em quedo amb 19 días y 500 noches.
ResponEliminaA mi em sembla que aquest mestre a que et refereixes és més vividor que no pas poeta. Està fet un "pàjaro" que juntament amb l'altre "pàjaro" que és Serrat, que, en una altra època va ser el meu referent, m'agafen ganes de fotre'ls un tret, artísticament parlant. Quan aquesta gent prenen partit (polític) valdria la pena que es dediquessin a la política i deixessin de viure del "cuento" i no em refereixo del cuento del que tu vols viure, Jesús.
ResponEliminauuuufffffffff... potser seria més fàcil i ràpid dir quines no m'agraden i dic potser.
ResponEliminaUfff, quina pregunta més difícil!!! És que a mi el Sabina m'agrada moltíssim i clar, si només n'he de dir una...
ResponEliminaEn diré dues, val? Y sin embargo i l'altra, Por el boulebar de los sueños rotos. En podría dir més, eh? Com la Nube negra, Contigo, Y nos dieron (tot un clàssic), Noches de boda, Calle melancolía... Val val, ja paro... :)
Avui ens ho posses molt complicat Jesús... jo em quedaria amb moltes però en triaré dues com la Guspira.
ResponElimina"La del pirata cojo..." pels records d'una època de joventut que em retorna.
"Por el boulevard de los sueños rotos"
Sabina vividor?
ResponEliminaJoaquín Sabina és al meu parer un creador de sensacions, un poeta de veres, això ja el fa distanciar-se trenta galàxies dels vividors, una ment d'una claredat tan ampla i polièdrica que qualsevol imitació és impossible.
Per parlar de clàssics i Sabina ho és, s'ha de tenir molta cura, molt respecte i per sobre de tot molt coneixement de causa.
Ell no busca les paraules sargides de la funció poètica, aquestes conviuen amb ell, dir a aquestes alçades del partit que Sabina és un vividor és senzillament una salvatjada.
Els afeccionats a les paraules em de tenir més respecte amb aquells que tan bé les treballen.
Quién me ha robado el mes de abril:
Un cant al tempus fugit
exemplificat amb tres exemples
molt ben trobats,
un home bessó de a grisor,
una adolescent prenyada,
una dona madura abandonada.
El bulevar de los sueños rotos:
Una cançó homenatge a un mite,
describint l'energia de la Chabela
amb una intensitat, força i talent,
que hom s'estremeix de tant art
del dedicador i de la dedicada.
La balada de Tolito:
Una mirada sobre un rodamón
que es guanya la vida
caminant i cercant el pa
amb tota mena de tretes,
queda humanitzat
perquè Sabina explora la vida
i en trau la realitat, l'esperit
d'aquell que sempre canvia d'andana.
Con la frente marchita:
Un cant a l'amor, a temps intensos,
a amors que es fongueren,
a nostàlgies que Sabina sap embellir com ningú.
I així ad infinitum.
Un vividor? No, un veritable crack.
Albert Guiu
Quién me ha robado el mes de abril
En un principi he definit Sabina com a vividor i poeta, però ja veig que he errat la paraula, perquè no s'adiu amb la meva intenció inicial, que volia expressar el seu amor per la Vida. Ja ho he modificat.
ResponEliminaBona canço una abraçada.
ResponEliminaJo em quedo amb "Contigo".
ResponEliminaPerò em sembla que potser només una o dues no m'agraden, i ni recordo quines són.
ah! també n'hi ha una, "La Magdalena" que m'encanta.
i taaantes!
La meva preferida d'en Sabina és la de Quien me ha robado el mes de abril...
ResponEliminaAra que l'escric la vaig cantant per dins. Fantàstica i a la vegada tan estripada (desgarradora! en castellà)! Us convido a ballar-la abraçats d'una persona estimada...
Mònica
Hi ha una cançó que m'agrada que es diu "El boulevard de los sueños rotos". De fet, crec que es de Chavela Vargas...però la versió d'en Sabina m'agrada.
ResponEliminaL'altre és "Quién me ha robado el mes de abril"
Serà tot lo vividor que vulguis però ningú no podrà negar que té un estil molt peculiar.