el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
05 de febrer 2009
L'arbre caigut
L'arbre caigut se sent més útil convertit en llenya?
És enriquidor que quan acabes una època de la vida puguis encetar-ne una altra igualment plena i útil. Especialment quan el canvi no ha estat provocat per quelcom aliè, com diu jomateixa...
Si ens hem de creure que l'arbre, ésser viu, té ànima, intueixo que en l'estat que mostra a la fotografia poca cosa deu sentir, pobrissó. I posats a no sentir, coi... que sigui útil! :-)
he he... som més útils la gent gran quan fem d'avis? Jo, que sóc una mica materialista, penso que senzillament acompleix (acomplim) el cicle vital: cada moment té la seva utilitat i el seu mèrit, no hi ha tronc gruixut sinó hi ha tot el temps de l'arbrissó que creix... Després de la ventada, el teu post reconforta
si sentia alguna cosa, un cop fet llenya, dubto que pugui sentir res més. En cas que una planta "sentís" no ens ho pot dir, així que els seus sentiments o no-sentiments, estan sotmesos als nostres desitjos i voluntats.
Jo crec que els cactus es descollonen cada cop que algú s'hi punxa xD
desconec l'estat d'ànim actual però, en un futur no massa llunyà, segur que estarà "cremat" de la nova feina.
ResponEliminaHa,Ha, molt bona Oscar.
ResponEliminaSegur que si ha caigut per causes naturals, serà feliç sent útil, però si no ha estat tan casual...
Fa uns mesos vaig tindre un pensament similar...
ResponEliminahttp://somlosquesom.blogspot.com/search/label/mon%C3%B2legs
És enriquidor que quan acabes una època de la vida puguis encetar-ne una altra igualment plena i útil. Especialment quan el canvi no ha estat provocat per quelcom aliè, com diu jomateixa...
ResponElimina"El hacha del leñador pidió al árbol su mango, y el árbol se lo dio."
ResponEliminaRabindranath Tagore
Ell no ho sé, pobre, però per als humans segur que és més útil.
ResponEliminasi apliquem allò de "antes partia que doblà", potser si!
ResponEliminaI quan està gerd i les seves fulles ens oxigenen l'aire? també és útil però potser no ens adonem.
ResponEliminaNo s´ha de fer llenya de l'arbre caigut!!!
ResponEliminaLa seva debilitat és tan gran....
Salut!!!
Una vegada es converteix en llenya, com a arbre ha deixat de ser útil, a partir de llavors sols és fusta per cremar.
ResponEliminaSi ens hem de creure que l'arbre, ésser viu, té ànima, intueixo que en l'estat que mostra a la fotografia poca cosa deu sentir, pobrissó. I posats a no sentir, coi... que sigui útil! :-)
ResponEliminaM'agradaria pensar que sí :-)
ResponEliminahe he... som més útils la gent gran quan fem d'avis? Jo, que sóc una mica materialista, penso que senzillament acompleix (acomplim) el cicle vital: cada moment té la seva utilitat i el seu mèrit, no hi ha tronc gruixut sinó hi ha tot el temps de l'arbrissó que creix...
ResponEliminaDesprés de la ventada, el teu post reconforta
si sentia alguna cosa, un cop fet llenya, dubto que pugui sentir res més. En cas que una planta "sentís" no ens ho pot dir, així que els seus sentiments o no-sentiments, estan sotmesos als nostres desitjos i voluntats.
ResponEliminaJo crec que els cactus es descollonen cada cop que algú s'hi punxa xD
Jo diria que no, que después lo cremaran o lo tallaran...pobret...
ResponElimina