el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Si a vegades escriure un conte ja és complicat per allò de si s'explicarà tot allò que l'escriptor vol en poques pàgines, un microconte em sembla molt difícil, explicar una història en dues línies... Ah! Pens amb les fotos. Miraré aquest finde de passar-te-les :)
i, malauradament, sense absolució
ResponEliminaIntrigant, sí.
ResponEliminaHa de ser esgarrifós veure que ja no hi ha marxa enrere. Bona metàfora.
ResponEliminaanar apretant
ResponEliminaM'agrada, tot i que m'esntristeix
ResponEliminaHo arronsar el nas contra una pared.
ResponEliminaOstres!! És molt bo!!!
ResponEliminaEs colpidor!!!! Molt bo. M'ha agradat. Una abraçada.
ResponEliminaSi a vegades escriure un conte ja és complicat per allò de si s'explicarà tot allò que l'escriptor vol en poques pàgines, un microconte em sembla molt difícil, explicar una història en dues línies...
ResponEliminaAh! Pens amb les fotos. Miraré aquest finde de passar-te-les :)
Al teu Priorat n'hi ha una de llegendària de frenada oi?
ResponElimina