Aquesta és la meva participació al Concurs de relats breus de terror que organitzen des del blog Hespèria, amb un màxim de 140 caràcters, i que ja vaig promocionar fa uns dies amb un vídeo improvisat.
"La mossegada el dessagna lentament i, mentre la vida se’n va, el sorprèn la manca de resistència que oposa i, sobretot, el plaer."
Brrrr..
ResponEliminaQuina mossegada, esborrona, foto i relat consona. Sou un mestre. Anton.
ResponEliminaJollons, quin "iuiu"
ResponEliminaBravo Jesús!
ResponEliminaL'avi ha anat a canviar-se de calces, jo com no en duia...
:-)
vaja, el que he fet jo i que encara no he enviat té una certa retirada al teu, si més no, de protagonista...
ResponEliminauyyy, quin desassossec!
ResponEliminaOstrees... ufff...
ResponEliminaHi ha mossegades per tots els gustos. Brillant!
ResponEliminaamb aquesta imatge i aquest relat... això fa por! :)
ResponEliminaespero no trobar-me'l mai, aquest personatge!
ResponEliminaquan es pot dir amb tan poques paraules. esgarrifa un ou!
ResponEliminaJo que sóc poruga, només amb la foto volia fugir de seguida, però he estat prou valenta per llegir-te i he sobreviscut al terror!
ResponEliminaCony ara no dormire en tota la nit.
ResponEliminaUn exemple de microconte de terror que vaig llegir fa temps:
ResponElimina"La bomba havia esclatat i no hi havia supervivents. Ningú. Tancat al refugi, en Tom, el darrer home viu, va sentir tres trucs a la porta".
Quina pooooooooooooooor mamaaaaaaaaaa !!!
ResponEliminaquin sabor li deu despendre per tenir aquesta sensació de plaer?
ResponEliminaQuina por!
ResponElimina