el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Pàgines
▼
28 de febrer 2009
Noia de porcellana, de Pau Riba
L'extravagant Pau Riba també va ser capaç d'entendrir-nos amb la seva Noia de porcellana.
Bufa! Quina ràbia! Acabo de deixar un missatge i no sé quin error hi ha hagut!
Deia, més que res, que "Noia de porcellana" és un encant de cançó. Diòptria és un àlbum essencial en la nostra discografia. Si l'hagués enregristrat un grup britànic o californià, seria ja un clàssic de la música popular del segle XX.
El meu Riba preferit, de tota manera, és el de "Jo, la donya i el gripau"... Un disc tan i tan dolç i relaxant...
Si algú sap com aconseguir el film "Deixa'm en pau"... De Riba m'interessen molt els anys formenterencs.
La "Noia de Porcellana" és de les millors cançons mai escrites i cantades en català. Mai no ens cansarem de reivindicar-la. La lletra és impecable, brillant, plena de matisos i de referències. El Pau ha hagut de suportar mil i una barbaritats, però segueixo pensant que és un fenomen inigualat. Dioptria em sembla el millor disc que mai he escoltat en català, però dels millors en qualsevol llengua. Ara sembla que se'l reconeix una mica més, i ho celebro. Tenint en compte que el teu blog té moltes visites i molta difusió, celebro que hagis fet aquest gest ribià. Salutª
Me sembla que tenia 16 anys quan vaig escoltar este tema en directe a la dicoteca La Llanterna de Móra d'Ebre. També anava grenyut i amb camises de iaio sense coll.
Aquesta ja et tot un clàssic, crec que és del poc que m'agrada d'en Pau Riba, i això que el veig actuar cada any a l'estiu. Tot un personatge, dalt i fora de l'escenari.
En Pau Riba és genial i al meu parer encara no està prou reconegut. També en Pauet i en Caïm, que prten molt temps treballant, els ha arribat el reconeixement amb "Pastora".
Uhh d'aquells anys que erem pogres amb grenyas.
ResponEliminaMolt i molt bonica aquesta cançó. Molt.
ResponEliminaTot un clàssic català.
ResponEliminaUna bonica cançó!
ResponEliminaBufa! Quina ràbia! Acabo de deixar un missatge i no sé quin error hi ha hagut!
ResponEliminaDeia, més que res, que "Noia de porcellana" és un encant de cançó. Diòptria és un àlbum essencial en la nostra discografia. Si l'hagués enregristrat un grup britànic o californià, seria ja un clàssic de la música popular del segle XX.
El meu Riba preferit, de tota manera, és el de "Jo, la donya i el gripau"... Un disc tan i tan dolç i relaxant...
Si algú sap com aconseguir el film "Deixa'm en pau"... De Riba m'interessen molt els anys formenterencs.
Petons a l'Ebre des de Montjuïc!
Ostres quins records amb aquesta canço. Junt amb Jaume Sisa dons cantants que m'han omplert moltes hores e musica tancat a la meva cambra
ResponEliminaLa "Noia de Porcellana" és de les millors cançons mai escrites i cantades en català. Mai no ens cansarem de reivindicar-la. La lletra és impecable, brillant, plena de matisos i de referències.
ResponEliminaEl Pau ha hagut de suportar mil i una barbaritats, però segueixo pensant que és un fenomen inigualat. Dioptria em sembla el millor disc que mai he escoltat en català, però dels millors en qualsevol llengua.
Ara sembla que se'l reconeix una mica més, i ho celebro. Tenint en compte que el teu blog té moltes visites i molta difusió, celebro que hagis fet aquest gest ribià.
Salutª
La noia de porcellana, encara du els cabells molt llargs, encara és progre, hippie ... i tot el que cal, després de tant temps.
ResponEliminano m'agradava gens en Riba, però mira, aquesta cançó encara era més o menys passable
ResponEliminaOstres, quants records!
ResponEliminaÉs xulo recordar el nostre passat.
Me sembla que tenia 16 anys quan vaig escoltar este tema en directe a la dicoteca La Llanterna de Móra d'Ebre. També anava grenyut i amb camises de iaio sense coll.
ResponEliminaAquesta ja et tot un clàssic, crec que és del poc que m'agrada d'en Pau Riba, i això que el veig actuar cada any a l'estiu.
ResponEliminaTot un personatge, dalt i fora de l'escenari.
oh oh oh,
ResponEliminaque feia temps que n'escoltava en Pau... tot un personatge!
ara que com "taxista, porta'm al cel..." cap!
En Pau Riba és genial i al meu parer encara no està prou reconegut. També en Pauet i en Caïm, que prten molt temps treballant, els ha arribat el reconeixement amb "Pastora".
ResponElimina