el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
L'amor és dolç, agre, salat, amarg...l'amor recull moltes d'altres emocions dintre seu amb sabors distants pero ,i la passió?
La passió es el vehicle de l'amor, sigui quien sigui el seu nivell d'amor propi o de l'altre... la passió es la llengua imprescindible per establir materia els sabors...
En realitat, per separat, no tenen sabor real. Com la vida s'ha de viure impactant als altres, l'amor i la passió s'assaboreixen un a l'altre...
sens dubte.. l'amor pot tenir tots el gustos, pero tampoc tinc cap dubte de que la passio es el millor dels condiments dolç..picant..acid...amarg de vegades..tan se val, si es amor!!
Tot depèn de que l'amor que un tengui o hagi tengut que sigui agre, dolç o salat. O del color amb que es mirin les coses. Però mai he tengut un concepte salat de la passió, més aviat el contrari :)
És una barreja. Personalment: el record dels setze anys a la platja de Blanes, amb la xicota que venia de Girona i quan sortiem de l'aigua i m'estirava a la tovallola, notava els seus pits a l'esquena, després petons. Salat, dolç, passió, amor... Tot està barrejat! Ah..! Que bé. Gràcies per fer-me recordar uns moments tan dolços i salats.
L'amor es dolç i la passio salada si creec que tens tota la rao, la sal del suor, del cos, la sal dels llavis del altre quan el beses al final... mmm un poquet de dolç no hem vindria gens mal. Un bes
Qualsevol relació entre persones ja sigui d'amor,amistat o simple convivència, oferèix multitud de sabors i sensacions.Potser és això el que ens inspira a ser èssers socials. Necessitem asaborir la vida.
Jo... associo l'amor a la dolçor, però clar, a vegades molta dolçor embafa... Així que prefereixo relacionar l'amor amb una macedònia ben variada, on hi hagi molts i molts sabors. L'amor ha de tenir sabors dolços per als moments tendres, frescos per poder sorprendre, salats per tenir més sed d'amor, amargosos per valorar la virtut dels dolços i també àcids per tenir moments divertits... I la passió? Doncs la passió, al meu parer, també ha de tenir tots els sabors i tots els colors per no quedar-se amb un regust amarg perpetu...
L'amor és dolç, agre, salat, amarg...l'amor recull moltes d'altres emocions dintre seu amb sabors distants pero ,i la passió?
ResponEliminaLa passió es el vehicle de l'amor, sigui quien sigui el seu nivell d'amor propi o de l'altre... la passió es la llengua imprescindible per establir materia els sabors...
En realitat, per separat, no tenen sabor real. Com la vida s'ha de viure impactant als altres, l'amor i la passió s'assaboreixen un a l'altre...
mmm...
L'humor pot ser àcid, i la victòria, amarga.
ResponEliminaEls dolços amb el temps amargueixen, i els salats es tornen insípids.
ResponEliminaL'amor és blau, l'amor és trist, l'amor és constant desitjant algú que no és allà
ResponEliminasens dubte..
ResponEliminal'amor pot tenir tots el gustos, pero tampoc tinc cap dubte de que la passio es el millor dels condiments
dolç..picant..acid...amarg de vegades..tan se val, si es amor!!
Tot depèn de que l'amor que un tengui o hagi tengut que sigui agre, dolç o salat. O del color amb que es mirin les coses. Però mai he tengut un concepte salat de la passió, més aviat el contrari :)
ResponEliminaL'amor és sempre agredolç.
ResponEliminaLa passió, d'un picant intens (o una llaminadura àcida i gustosa).
tot el bo és dolç per mi: amor, passió o mullar-me els peus a la costa brava.
ResponEliminaO és, potser, a l'inrevés?
ResponEliminaNomés sé que el dolor té molt mal gust i l'amor tots els bons...
ResponEliminaL'amor té tots els gustos que li volem donar , el que es molt necessari es que no ens falti mai .
ResponEliminaÉs una barreja. Personalment: el record dels setze anys a la platja de Blanes, amb la xicota que venia de Girona i quan sortiem de l'aigua i m'estirava a la tovallola, notava els seus pits a l'esquena, després petons. Salat, dolç, passió, amor... Tot està barrejat! Ah..! Que bé. Gràcies per fer-me recordar uns moments tan dolços i salats.
ResponEliminaL'amor ha de ser immens. La passió inacabable. L'àcid l'associo amb el bicarbonat i l'amargor amb les pedres al fetge, per allò de la bilis.
ResponEliminaL'amor es dolç i la passio salada si creec que tens tota la rao, la sal del suor, del cos, la sal dels llavis del altre quan el beses al final... mmm un poquet de dolç no hem vindria gens mal. Un bes
ResponEliminaÀcid: ironia, humor negre…
ResponEliminaAmarg: tristesa.
Típic i tòpic, però és així com ho associo.
Uff no se es per pensar-hi
ResponElimina"la sal es buena, tened sal en vosotros" (para mí es mejor que el azúcar, no hay color)
ResponEliminaL'amor té tots els gustos, em sembla, la tristesa és amarga i la ironia és àcida.
ResponEliminaQualsevol relació entre persones ja sigui d'amor,amistat o simple convivència, oferèix multitud de sabors i sensacions.Potser és això el que ens inspira a ser èssers socials.
ResponEliminaNecessitem asaborir la vida.
Jo... associo l'amor a la dolçor, però clar, a vegades molta dolçor embafa... Així que prefereixo relacionar l'amor amb una macedònia ben variada, on hi hagi molts i molts sabors. L'amor ha de tenir sabors dolços per als moments tendres, frescos per poder sorprendre, salats per tenir més sed d'amor, amargosos per valorar la virtut dels dolços i també àcids per tenir moments divertits...
ResponEliminaI la passió? Doncs la passió, al meu parer, també ha de tenir tots els sabors i tots els colors per no quedar-se amb un regust amarg perpetu...