el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Home, Jesús! si és que no hi ha res a perdre!
ResponEliminaNi que sigui a través de la pantalla, jo acabo de fer-ho jejeje :-))
ResponEliminaBona, jo també ho faré per si funciona...
ResponElimina...i si li faig pessigolles?
ResponEliminaAquest nen és d'Igualada?
ResponEliminaPregunto, quin dit i de quin peu o és que cal tocar-los tots i aquest és el joc ?
ResponEliminaCurios que arreu del mon hi hagin coses d'aquestes que la gent s'hi evoca , serà que necessitem creure amb alguna cosa .
ResponEliminaEl dia dels 100, ja té joc explícit? És que no el trobo, no sé com participar-hi! Em diràs quelcom? O sortirà aquí?
ResponEliminaJo li tacaria i tant, per provar.
ResponEliminaS'hi val, tocar-li a través de la pantalla com diu l'Assumpta? Jo, per si les mosques... :-)
ResponEliminai per què no tocar-lo? jo no vaig poder resistir-m'hi...serà que des de petita el veig sovint.
ResponEliminaHoles, tens un premi per a tu al meu blog. Mira't el post d'avui dilluns. Si vols, copia el banner i el poses al teu blog.
ResponEliminamillor tocar-li tot el peu...mai està de més, no?
ResponEliminaHome, per provar no costa res...
ResponElimina;) Sí, sí! és d'Igualada!
ResponElimina